A l'hivernacle

Im Treib­haus (A l'hiver­na­cle) és la cançó de Ric­hard Wag­ner sobre tex­tos de Matilde Wesen­donck que va mar­car, segons la meva manera de veure-ho, el punt més alt del con­cert de dis­sabte a la Schu­bertíada de Vila­ber­tran. Tant la mezzo Mic­he­lle Bre­edt com la Came­rata 432, nova deno­mi­nació de l'orques­tra de la Schu­bertíada, van tro­bar aquell punt de qua­li­tat, expres­si­vi­tat i col·labo­ració pre­cisa, que ens va dur a esfe­res ine­fa­bles. Tot el con­cert va tenir molt bon nivell, en què van des­ta­car com a obra cen­tral els cinc Wesen­donck lie­der wag­ne­ri­ans. Una Bre­edt en un moment de gran forma vocal va can­tar un arran­ja­ment per a veu i orques­tra de corda de Rudolf Léopold molt reei­xit.

La sessió va començar amb l'audició poc freqüent dels 12 val­sos nobles D.969, publi­cats el gener del 1827. Schu­bert els va escriure “per a pia­no­forte solo”. Fritz Busch els va orques­trar en una versió gran­di­loqüent, però ahir, en una adap­tació per orques­tra de cam­bra, van sonar ple­na­ment schu­ber­ti­ans. Sota la batuta d'Antoni Ros-Marbà, van tocar-los molt bé, sobre­sor­tint la con­cer­tino d'ahir, Elena Rey, amb el pro­ta­go­nisme mesu­rat que calia.

La segona part va aca­bar, com fa dos anys, amb una obra de Brit­ten, emmar­cada ara en el seu any com­me­mo­ra­tiu. Es trac­tava de les Vari­a­ci­ons sobre un tema de Frank Bridge, Op.10. És una obra àgil molt pas­sa­dora que dóna al tema forma, suc­ces­si­va­ment, de marxa, ària, bourrée, vals, moto per­pe­tuo, fune­ral, cant i fuga. No és fàcil i un dels frag­ments que va sor­tir rodó va ser el titu­lat Romance. Amb els aplau­di­ments del públic van repe­tir, abso­lu­ta­ment lliu­rats a la música, part del moto per­pe­tuo. Cal espe­rar que la Came­rata 432 no hagi de roman­dre a l'hiver­na­cle fins l'any vinent, sinó que pugui tenir vida con­ti­nu­ada fora de Vila­ber­tran com en oca­si­ons ja ho va fer la pas­sada tem­po­rada.

El balanç de la Schu­bertíada d'enguany és, com ha estat sem­pre, posi­tiu. I cal des­ta­car que al cos­tat de noms de pres­tigi inter­na­ci­o­nal, ha tin­gut la col·labo­ració d'artis­tes del país com, a més de l'esmen­tada Came­rata 432, el Quar­tet Casals, la cla­ri­ne­tista Ona Car­dona, i en ses­si­ons debut i en horari de tarda, amb el vio­lon­cel·lista Pau Codina i el Quar­tet Ger­hard. L'any vinent, en aquest aspecte, se'ns pre­senta pro­me­te­dor amb les sopra­nos Ofèlia Sala i Núria Rial; els pia­nis­tes Fran­cisco Poyato i Katia Mic­hel; de nou el Quar­tet Casals amb Ona Car­dona i, com a debut a Vila­ber­tran el baríton Josep Ramon Olivé, la soprano Laura Rubí amb Jordi Armen­gol en La bella Mage­lone de Brahms amb Ernest Ser­ra­hima fent de nar­ra­dor.