El Domènech total

Pensar en Lluís Domènech i Montaner és visualitzar una arquitectura amb majúscules, però, encara avui, una arquitectura a l'ombra del màxim exponent del modernisme català: Antoni Gaudí. En els imponents edificis de Barcelona, Reus, Comillas i Canet de Mar es llegeix el geni d'un personatge relegat a un segon terme per una història injusta que, a més, s'entesta a simplificar la seva obra al llegat de la pedra. Domènech i Montaner va ser arquitecte, sens dubte, però també va destacar amb nota en altres àmbits que per a molts encara són un misteri. Un grup de professionals provinents del Centre d'Estudis Canetencs i Edicions Els 2 Pins de Canet ha posat en marxa al municipi maresmenc el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner. L'objectiu? Recuperar la petjada d'aquest personatge més enllà de la bellesa del Palau de la Música o de l'Hospital de Sant Pau. Es tracta de reivindicar sense complexos la figura i l'obra de Domènech i Montaner també en la recerca de la història, l'heràldica, la promoció cultural, l'art i en la política reconeixent-lo clarament com “un dels autèntics pares del nacionalisme català”. El primer fruit d'aquesta nova entitat, “amb seu local però amb una clara vocació nacional”, ha estat la publicació de la revista Domenechiana.

Amb una periodicitat semestral, la publicació vol recollir els treballs d'investigació, les noves descobertes i els textos inèdits del personatge. “La revista, oberta a la participació d'estudiosos d'arreu, és el primer pas per crear una xarxa de col·laboració entre municipis i centres vinculats amb Domènech i Montaner”, explica un dels seus membres, l'historiador Carles Sàiz. Al calaix de projectes de l'entitat hi ha la producció d'exposicions itinerants i de conferències específiques sobre alguna de les disciplines. “Anem pas a pas, però tenim clar que volem ser un centre de referència del personatge i el primer lloc on els estudiosos vagin a buscar informació”, considera Sàiz.

Com a tastet, el primer número de Domenechiana inclou un atles exhaustiu de l'obra arquitectònica de Domènech amb fitxes, imatges i localitzacions de cada edifici a Catalunya, Mallorca i Cantàbria i articles sobre l'Hospital de Sant Pau, l'Ateneu de Canet o la faceta de dissenyador del mobiliari familiar. La revista es tanca amb un escrit sobre la influència de Domènech i Montaner en el Canet de finals del segle XIX i un altre que recull les arrels canetenques del personatge. Una picada d'ullet local del tot justificada.