cultura

art

Valvi redescobreix Sibecas amb una mostra antològica

L'exposició reuneix un centenar d'obres, la majoria procedents dels fons familiars i entre les quals es troben moltes peces inèdites

La inauguració té lloc avui i es podrà visitar fins al 2 de novembre

La figura de Joan Sibe­cas (Vila­nant, 1928 - Avi­nyo­net de Puig­ventós, 1969), reco­ne­guda pels crítics i tan des­co­ne­guda pel gran públic, torna a relluir vint anys després de la dar­rera expo­sició antològica –que va tenir lloc a la Fon­tana d'Or– gràcies a la mos­tra que avui s'inau­gura a la Fun­dació Valvi de Girona (20 h). Comis­sa­ri­ada per la direc­tora de la fun­dació, Maguí Noguer, i impul­sada pels hereus fami­li­ars de l'artista empor­danès, l'expo­sició reu­neix prop de cent obres pro­ce­dents dels fons fami­li­ars i també d'algu­nes col·lec­ci­ons par­ti­cu­lars d'amics íntims seus.

Aquesta antològica, que es podrà visi­tar fins al 2 de novem­bre, per­metrà a molts des­co­brir i a d'altres redes­co­brir un pin­tor que es va pas­sar mitja vida dedi­cada ínte­gra­ment a l'art. Con­cre­ta­ment, vint-i-un anys –va morir pre­ma­tu­ra­ment als 41 anys arran d'un atac de cor–, que van des la seva pri­mera expo­sició amb només 18 anys a la sala For­tu­net i el 1968 a la sala Goya, totes dues a Figue­res. Sibe­cas: Ordre en lli­ber­tat aplega molta obra inèdita, té una mani­festa intenció de defu­gir de tòpics i entre els seus objec­tius pri­o­ri­ta­ris hi ha esta­blir una nova pers­pec­tiva d'estudi d'un artista que no ho va poder aca­bar de dir tot en la seva pin­tura.

La vida i obra de Joan Sibe­cas s'ins­criu en l'intens ambi­ent cul­tu­ral de la post­guerra de la Figue­res dels anys cin­quanta i sei­xanta, de la qual també van sor­gir lite­rats de la talla de Car­les Fages de Cli­ment, Eva­rist Vallès i Mont­ser­rat Vay­reda, tots ells amics i rela­ci­o­nats a la fonda Roca, punt de tro­bada d'agi­ta­dors de les lle­tres i dels pin­zells.

Allu­nyat dels ‘-ismes'

Maguí Noguer, la direc­tora de la Fun­dació Valvi, declara que la seva “és una pin­tura impe­tu­osa que neix per l'innat foc inte­rior i que s'expressa sense aco­ta­ments i amb anar­quia en els exten­sos espais de la lli­ber­tat”. L'art de Sibe­cas, des­taca Noguer, no s'ins­criu en cap cor­rent, escola ni moda i, per tant, no depèn de cap -isme. Mal­grat que va flir­te­jar amb l'abs­tracció i el cubisme, mai es va casar amb ningú, per poder con­ti­nuar explo­rant a la seva manera, anàrqui­ca­ment, l'ina­bas­ta­ble ter­reny del nou figu­ra­ti­visme.

Ell mateix, en una entre­vista publi­cada pel seu bon amic Narcís Pijoan a Los Sitios (1959), va decla­rar que la seva con­cepció d'artista ideal con­den­sa­ria “la sim­pli­fi­cació con­tem­porània de Picasso, el color i la tècnica de Roualt i l'estil de Cézanne”.

LA XIFRA

41
anys és l'edat a la qual va morir arran d'un atac de cor que va tenir tornant d'Olot de classe de gravat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.