Mor Ángeles Santos
La centenària pintora nascuda a Portbou, coneguda per obres destacades com ‘Un món', va formar part de l'avantguarda pictòrica espanyola dels anys 20 i 30
Jorge Guillén
Més enllà d'icones com el Guernica, de Picasso, o El gran masturbador, de Dalí, hi ha una pintura del Museo Nacional Reina Sofía de Madrid difícil d'oblidar per la seva força iconogràfica i el seu dinamisme. És el gran format Un món, un univers surrealista, infectat d'estranyes criatures mig angèliques, que ben bé podria formar part d'un film o un còmic de ciència-ficció. L'enigmàtica obra va ser pintada el 1929 a Valladolid quan la seva autora, Ángeles Santos, tenia només divuit anys. Malauradament l'impacte que produeix aquesta gran i moderníssima obra no està en consonància amb la fama que es mereixeria la seva autora, morta ahir a Madrid als 101 anys.
Santos, nascuda a Portbou i germana del crític d'art Rafael Santos Torroella, esposa del també pintor Emili Grau Sala i mare de Julián Grau Santos, va tenir una entrada fulgurant en l'art. Després que els seus pares es traslladessin a Valladolid, Santos va acabar sent una habitual dels ambients més avantguardistes del Madrid de finals dels anys 20. La jove pintora, que s'havia format amb el pintor italià Cellino Perotti, era una de les habituals de les tertúlies del cafè Pombo i va entusiasmar Federico García Lorca, Juan Ramón Jiménez o Jorge Guillén. Sense desmerèixer la seva trajectòria posterior, obres com Un món, Tertúlia o La terra van situar la jove pintora entre el bo i millor de la pintura més moderna de l'Estat. El seu fascinant autoretrat del 1929, que es va poder veure l'any passat en l'exposició del seu centenari que es va fer al Museu de l'Empordà de Figueres, ja parla del misteri que ha envoltat al llarg de tots aquests anys aquesta pintora poc coneguda.
Fama i periple
Malgrat això, Santos en aquells moments va exposar a París, Copenhaguen i Pittsburgh, així com a la Biennal de Venècia del 1936. Després de casar-se amb Grau Sala, Santos va tornar a Catalunya, però amb la Guerra Civil va començar un periple per diverses ciutats fins a acabar a Madrid. A Barcelona va exposar en sales com ara la Parés, la Nonell i la Dau al Set.
La pintura d'Ángeles Santos va anar evolucionant progressivament cap al retrat, els paisatges i els interiors, amb tocs més postimpressionistes. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.