Molta ciència i poca ficció

“La gravació et planteja la decisió que has de prendre. Has de saber que aquesta no tan sols t'afectarà a tu, sinó també l'esdevenidor de la humanitat.” Aquest és el dilema que li transmet a Víctor Nicolàievitx Manperel el seu pare, en un de les set enregistraments que li envia. El plantejament del pare és prou transcendent: “Tu tens la capacitat de matar definitivament Déu... tots els déus creadors ideats per l'espècie humana des dels seus orígens i eliminar totes les divinitats que resten a la nostra ment per inventar.”

El matemàtic Manperel, protagonista de la novel·la, està inspirat en el també matemàtic rus Grigori Perelman, que va demostrar la conjectura de Poincaré, un dels set Problemes del Mil·leni que Henri Poincaré va plantejar fa més d'un segle. Un fet que el va fer mereixedor d'un premi considerat el Nobel de les matemàtiques, dotat amb un milió de dòlars, que Perelman va rebutjar.

A Jordi de Manuel, amb una obra literària prou reconeguda, especialment les novel·les protagonitzades per l'inspector Marc Sergiot, li va fascinar la història de Perelman. Partint d'aquest fet real, l'escriptor basteix una novel·la de ciència-ficció, prou ambiciosa, que té com a protagonista el matemàtic Manperel, que s'instal·larà en una cabana d'una diminuta illa àrtica. L'acompanyen la seva mare, amb les facultats cognoscitives ben limitades, i el seu gos Grisha. Allà només es relaciona amb el carter.

Una redacció acurada, lenta i molt reflexiva va creant una atmosfera adient per reflectir l'obsessió del científic. El nus de la novel·la s'accelera quan Manperel rep la primera carta del pare, també matemàtic, amb qui fa anys que no es parlaven. Aquí el relat pren força, amb l'ajuda d'una misteriosa esfera brillant, amb propietats infinites, i les reaccions sorprenents del gos Grisha. Cada enregistrament afegeix enigmes fins que el protagonista es troba amb el dilema final.

La trama està ben programada però té un desenllaç poc sorprenent, tractant-se d'un relat de gènere fantàstic. Un excés de ciència de difícil comprensió i una carència de ficció fantàstica no assoleixen les expectatives plantejades per la història.