Pets al dia

Un rètol, a l'entrada del Barts, que anunciava mitja hora de retard en l'inici del concert “per problemes tècnics”, va dur els més malpensats a pensar una altra vegada en la “crisi d'estrès” de Lluís Gavaldà que va comportar, al setembre, la suspensió del començament de la nova gira d'Els Pets. Però Gavaldà, en aquest segon concert de presentació de L'àrea petita –el primer va ser a Manresa i el tercer, ahir, a Granollers– no únicament es va mostrar del tot recuperat –“ara cal que escampeu que ja em trobo bé”, va pregar– sinó que ens va fer pensar com el seu enginy a l'escenari, la seva hàbil xerrameca, contrasta amb tota aquesta nova fornada de cantants tímids, capcots i maldestres a l'hora de dir qualsevol cosa entre cançó i cançó.

Els Pets, amb els festejos dels seus 25 anys ja definitivament enrere, es poden permetre tocar deu de les dotze cançons de L'àrea petita –produït pel “Refree aquest”, Gavaldà dixit, que li va fer cantar Blue tack “quaranta-vuit vegades”–; sis més dels seus dos treballs precedents, i tenir la major part del públic cantant a pulmó obert tots i cadascun dels versos. El somni, vaja, de qualsevol banda amb 25 anys d'història. Els únics rescats dels Pets del segle XX: La vida és bonica, S'ha acabat i Bon dia, amb Gavaldà ballant com un boig a la platea abans d'abraçar-se, ja amb la feina feta, a la resta del grup. Per molt que sorprengui a alguns, Els Pets continuen ben vigents.