cultura

opinió

Un correfoc dels que només es veuen cada 25 anys

Hi va haver moments, a la nit de dis­sabte pas­sat, que anava ben aco­llo­nit per la pujada de Sant Martí, pujada de Sant Domènec i car­rer de l'Escola Pia. No era pas l'únic: a la tra­ves­sia del Por­tal Nou i enmig dels trons, el soroll dels tam­bors, el foc, el fum i els Dia­bles de l'Onyar, amb les seves ombres que es pro­jec­ta­ven a les parets, una noia cor­ria cap a un poli­cia muni­ci­pal per dema­nar-li com havia d'arri­bar a casa seva. “És que tinc molta por” li deia la noia. “Ui sí, l'any pas­sat se'n van men­jar un” li va con­tes­tar el poli­cia, impas­si­ble. Com a bon repre­sen­tant de les for­ces de l'ordre, el poli­cia posava les coses a lloc: el cor­re­foc és un acte fes­tiu. Però tot i sabent-ho, a esto­nes, enmig de l'olor intensa de pólvora, jo vaig tenir la sen­sació que havia dei­xat de ser un peri­o­dista de comar­ques per con­ver­tir-me en cor­res­pon­sal de guerra (amb tot el res­pecte pels autèntics). En Jaume Pas­qual, el més veterà dels Dia­bles de l'Onyar i por­ta­veu de la colla, ahir em va fer pas­sar una mica la ver­go­nya per haver tin­gut por: “Volíem un cor­re­foc molt intens i en aquells car­rers volíem crear una sen­sació d'ofec, acla­pa­ra­dora i asfi­xi­ant. I ho vam acon­se­guir” diu en Pas­qual. I tant que sí. Pel recor­re­gut que van triar, pel nom­bre de pro­ta­go­nis­tes (uns 70 dia­bles i entre per­cus­si­ons i joglars, prop de 150 par­ti­ci­pants), per la quan­ti­tat de foc i pólvora (en Pas­qual em diu rient que esta­ven al límit però que no van superar les quan­ti­tats per­me­ses), dis­sabte els Dia­bles de l'Onyar van fer un cor­re­foc excep­ci­o­nal, un cor­re­foc d'ani­ver­sari pels seus 25 anys.

L'espec­ta­cle final a la plaça Sant Domènec va ser un diluvi de foc i trons que esco­pien les bèsties, pei­xos, rodes i maquinàries de ferro a ritme de música desen­fre­nada, un espec­ta­cle pirotècnic que aixe­cava aplau­di­ments entre el públic boca­ba­dat (parlo dels que ens ho miràvem de lluny és clar, no dels que sal­ta­ven embo­gits per allà mig, que eren força colla). I per rema­tar-ho, un intens cas­tell de foc que va posar el llistó molt alt pel que es farà per final de Fires; un cor­re­foc com els que només es veuen cada quart de segle, és el que tocava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.