Cultura

Fundació Guillem Viladot

Poesia visual

Agramunt acull l'espai Lo Pardal, un museu ple de figures oníriques creades per l'escriptor Guillem Viladot i que ara gestiona la família i institucions locals a través d'una fundació

La fundació fomenta el gènere de la poesia visual, promovent nous artistes, i ara, investigant la relació epistolar que va tenir amb Manuel de Pedrolo, Josep Vallverdú i altres

També s'han reeditat obres de l'autor, com ara ‘Memorial de Na Nona'

Guillem Viladot i Puig va néixer a Agramunt el 1922 en una família d'apotecaris. Va estudiar farmàcia i va donar continuïtat al negoci familiar. Però entre xarops, fórmules, receptes, remeis i ungüents, Viladot va emergir com un dels creadors més singulars de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX, i cofundador a Catalunya, amb Joan Brossa, d'un llenguatge a mig camí entre la literatura i l'art visual: la poesia visual. Tancat a la farmàcia, Viladot, apartat aparentment dels cercles literaris i artístics del país (tot i que l'anàlisi posterior de la seva correspondència personal ho negarà), es va dedicar a escriure novel·les, relats breus i poesia, i també va experimentar amb la combinació de la forma plàstica de les lletres, de les frases i del llenguatge, transitant per una frontera tènue entre la idea i la forma. Viladot també produïa escultures, cartells i tota mena de combinacions sense perdre de vista que, per ell, l'important era la idea.

“Va ser un creador singular; com tots els que es dediquen a la poesia visual, són persones aïllades amb un món creatiu molt ric que difícilment troba canals per surar cap a l'exterior”, explica Josep Miquel Garcia, director de la Fundació Guillem Viladot. Una de les tasques principals de la fundació, a més de gestionar l'obra de Viladot, és precisament aquesta: fer surar els antics i nous creadors de la poesia visual, catalans o internacionals. La fundació organitza exposicions, edita catàlegs i publicacions de poetes visuals internacionals (Václav Havel, Eugen Gromringer, Felipe Boso) i d'autors catalans actuals (es calcula que n'hi ha uns quaranta que es dediquen a la poesia visual). El cicle d'exposicions L'important és la idea porta a Agramunt la feina d'autors actuals que treballen aquest gènere literari i artístic.

Viladot, Pedrolo, Vallverdú

Una altra vessant de la fundació és la gestió de l'obra de l'autor, no només en poesia visual sinó en tots els gèneres i formes que va conrear al llarg de la seva vida. La fundació ha reeditat, amb Pagès Editors, obres que havien quedat descatalogades, com ara la novel·la Memorial de Na Nona, una de les seves obres principals en literatura convencional, que explica l'ascensió social d'una noia de comarques en la Barcelona de postguerra fins a convertir-se en l'amant –atenció!– del mateix Josep Pla. Ara, la fundació treballa en un ambiciós projecte que consisteix a treure a la llum la intensa relació epistolar que Viladot va mantenir amb escriptors catalans, ja siguin de la seva generació, com de l'anterior. Ja fa més de dos anys que des de la fundació estan buscant, en col·laboració amb la càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, les correspondències creuades de Viladot amb altres escriptors, com el mateix Màrius Torres, Salvador Espriu, Blai Bonet, Joan Sales, Joan Triadú, o amb artistes visuals i plàstics com ara Antoni Tàpies o Leandre Cristòfol. Especialment interessant resulta l'estreta correspondència que mantenien Viladot, Manuel de Pedrolo i Josep Vallverdú, tots tres de les Terres de Ponent i de la mateixa generació. “Van mantenir una amistat molt fidel, van intercanviar molta correspondència, es comentaven novel·les i relats abans de publicar-los, i també hi sortia sempre el neguit de com fer-se notar a Barcelona, se sentien discriminats per ser escriptors de Ponent, com si fos una condició menor, a la qual cosa s'hi afegien les dificultats de la cultura catalana als anys cinquanta i seixanta, sotmesa a la censura, sense eines de difusió; eren una generació perduda”, diu Garcia, que anuncia una futura publicació de l'epistolari de Viladot quan la ingent feina de recollida, anàlisi i interpretació de la informació hagi estat enllestida.

A més de potenciar la poesia visual i de gestionar l'obra pròpia de Viladot, la fundació té com a tercera missió la gestió de Lo Pardal i de les altres dues cases museu que Viladot va comprar en vida per posar-hi la casa museu que ell va adquirir en vida a Agramunt i que ara acullen la seva obra de manera permanent, com també exposicions temporals d'altres artistes i poetes visuals. El primer el va comprar el 1991 a la plaça del Pare Gras i el va omplir de poemes visuals, objectes poètics i volumetries, convertint-se en el primer museu dedicat a la poesia visual.

Per visitar-lo, cal concertar una cita prèvia, al telèfon de la fundació (973.39.10.89) o bé passar per la farmàcia Viladot, regentada encara per la vídua de l'escriptor, Montserrat Felip.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.