ESTRENA
bERNAT sALVÀ
Supervivència (in)humana
Com ens comportem els humans quan està en joc la nostra supervivència? L'Spielberg més fosc, el de La guerra dels mons, per exemple, dóna una imatge molt lamentable de la nostra conducta com a espècie. Manuel Carballo és fan del cineasta nord-americà, “sobretot el més madur i fosc, el de Minority report”, i és evident que la seva perspectiva de la humanitat no és gaire diferent: “Algú va dir que tots tenim un assassí i un suïcida a dins, només necessitem les circumstàncies apropiades perquè aflorin.” I això és el que passa a Retornados, pel·lícula ambientada en un present molt pessimista, en què una pandèmia ha deixat desenes de milions d'infectats arreu del món. Només un medicament car i difícil d'obtenir evita que els retornats –nom amb què es coneix els infectats– esdevinguin zombis antropòfags, però les retallades en sanitat n'amenacen la producció. “Els zombis són en un segon pla en la història –ens explica Carballo en una entrevista–. M'interessava el drama humà, com els valors ètics i les convencions socials aparentment sòlids esclaten en mil bocins en les situacions límit, quan la supervivència d'un mateix o d'un ésser estimat estan en joc.”
La pel·lícula, una coproducció de l'empresa catalana Filmax amb el Canadà, està rodada en anglès i té com a protagonista Emily Hampshire, en el paper d'una científica que investiga una vacuna contra els retornats. La seva parella (l'actor Kris Holden-Ried) és un dels infectats, un secret que només comparteixen amb una parella d'amics. “Vaig voler construir la pel·lícula entorn d'aquestes dues parelles, de com es poden trair certs codis de conducta que semblaven molts ferms.”
Les pors de la societat
Com ja passava en el seu anterior film, La posesión de Emma Evans, Manuel Carballo parteix dels codis del gènere de terror, però els transgredeix per parlar també de les pors de la nostra societat: “Això està molt arrelat a la tradició del gènere fantàstic, gràcies al sobrenatural s'obté una distància que permet reflexionar sobre la societat amb més certesa fins i tot que en molts drames més realistes. Té un mecanisme similar al de la paròdia a través de l'exageració. El guió ja parlava de les pors latents i arrelades a la societat davant d'allò que percep com una amenaça, i ho vam voler potenciar perquè aportava densitat, riquesa a la història.” I afegeix: “En l'aspecte polític i social, la pel·lícula parla dels efectes nefastos de les retallades en la sanitat i la investigació científica. No volíem ser visionaris, està escrit fa tres anys, però per desgràcia la realitat ens ha acabat donant la raó.”
Reconeix que hauria volgut ambientar el film en el futur: “El guió suggeria un cert to futurista, però per fer una bona pel·lícula així necessites un pressupost amb el qual no comptàvem, i vam optar per fer un present alternatiu molt versemblant, però producte d'un passat que no ha tingut lloc.”
Se n'ha sortit prou bé: el 14 de febrer Retornados s'estrenarà en 20 ciutats dels Estats Units, i s'ha tancat la distribució gairebé a tot el món.