L'experiència de la pintura

La pintura, com a matèria feta amb olis i pigments, és la base que utilitzen els pintors per expressar evocacions de tota mena. Hi ha, però, alguns artistes que es deturen en la matèria primera i fan de la pintura el seu objectiu artístic. La pintura és el missatge. Xavier Escribà (París, 1969) fonamenta el seu treball en capes i capes de pintura que després d'assecar manipularà per diferents camins. Des dels talls interns fins a donar a la pintura forma volumètrica.

Als 24 anys va començar a treballar en capes de pintura. En va fer 24 i es va proposar que cada anys n'augmentaria una. Això per ell representa un estímul vital, el pas del temps té un sentit directament implicat en el seu treball. Ara, amb 44 capes –i anys– a sobre, presenta a la galeria Marlborough de Barcelona (València, 284, fins al 8 de gener) les seves obres més recents acompanyades d'altres de més antigues, cosa que, gairebé sense voler-ho, permet traçar un recorregut per la seva trajectòria. Presences és el títol de la mostra.

En aquesta línia podem contemplar les peces en què, amb un cúter, Escribà feia unes incisions en les capes de diferents colors que quedaven al descobert. L'evolució de tot això l'ha portat a peces de més marcat component conceptual com les dues peces enrotllades, o una altra de ben recent feta de llargues llenques de pintura amb nusos. “No em considero altra cosa que un pintor, però el que cada cop m'interessa més és el procés d'elaboració. Amb el resultat final presento el cúmul de sensacions que em provoca el meu treball”, explica l'artista. A tall d'exemple, Escribà se sent especialment satisfet d'una obra que va realitzar amb motiu d'una beca d'artista concedida per l'Ajuntament de l'Escala. Per a la realització de L'heure bleue, Escribà es llevava abans de sortir el sol i al terrat de la Casa Forestal de Sant Martí d'Empúries pintava fins a trenc d'alba sobre un fons de plàstic el color del mar i del cel que tenia a tocar. Al vespre hi tornava. I així fins a tres mesos. Paradoxalment, el resultat final no el va poder veure fins al final de l'obra, donat que la cara “bona”, quedava oculta per la resta de les capes. “Visc la pintura com a experiència”, diu l'artista, i així es planteja el seu futur artístic.

Xavier Escribà també presenta unes obres de caràcter escultòric, que un cop més ell s'encarrega de reduir a expressions pictòriques. Són capes de pintura que es transformen en una mena de coixins o farcells que poden agafar forma perquè Escribà, sense cap mena d'ulleres especials, aconsegueix que la pintura en dues dimensions del llenç esdevingui un univers tridimensional.