MÚSICA
TERESA MÁRQUEZ
La música del 1714 reneix
Canet de Mar recupera el llegat del mestre de la capella del Palau de la Comtessa, Tomàs Milans, artífex d'un dels fons més importants que es conserven del barroc musical hispànic dels segles XVII i XVIII
El llegat modernista de Canet de Mar, al Maresme, amb una presència significativa d'edificis signats per Lluís Domènech i Montaner, no és cap sorpresa per a ningú. De la figura de l'arquitecte el municipi n'ha fet el seu principal reclam cultural i treballa amb insistència per consolidar-se com a un dels indrets referents de la seva obra. Dit això, dos-cents anys abans que Domènech i Montaner projectés l'Hospital de Sant Pau o el Palau de la Música, un altre geni artístic, el sacerdot Tomàs Milans (Canet de Mar 1672-1742), ja havia triat aquesta vila com a escenari per reunir un llegat que amb el temps ha esdevingut un dels millors referents de la música barroca hispànica dels segles XVII i XVIII. Conscients del valuós patrimoni guardat a l'arxiu de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, les converses entre l'Ajuntament i el Bisbat de Girona van donar com a resultat el 2012 dos convenis de col·laboració que incloïen la digitalització dels 2.000 documents conservats i, alhora, la possibilitat d'exhibir el fons. Com a primer tast per celebrar l'acord, l'any passat es va fer un concert on es van interpretar algunes de les peces del fons.
Aquest any, coincidint amb la festivitat de Santa Cecília, però sobretot amb la commemoració del 1714, l'Ajuntament de Canet ha donat volada a la celebració i a la figura i l'obra de Tomàs Milans. El regidor de Cultura de Canet, Pere Xirau, avança que demà, dissabte dia 23, es farà la presentació de la col·lecció Mestres Catalans Antics amb el compositor com a protagonista. “Hi presentem els dos primers volums, on recollim l'antologia de les seves composicions que, posteriorment, es podran escoltar en part en un concert a l'església parroquial”, assenyala. Els llibres enceten un projecte cultural a escala nacional promogut pel catedràtic de Patrimoni Musical de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Maria Gregori i que vol recopilar les obres dels diferents arxius catalans que estan catalogant els seus fons musicals, com ara Olot o Torroella. En el cas de Canet, els concerts s'enregistren i es poden escoltar a posteriori com a complement a la visita a l'espai expositiu de l'arxiu musical que s'ha habilitat a la Casa Museu Domènech i Montaner, on s'exposen les partitures originals que periòdicament es van canviant. El municipi té previst un segon concert el mes de juny de l'any vinent que completi la interpretació de les peces de Milans i que coincidirà amb la presentació d'un nou llibre sobre la vida del músic i de l'estreta relació que va tenir amb sant Josep Oriol.
Un home avançat
Tomàs Milans pertanyia a una família burgesa de Canet que el va derivar cap a la música de ben petit i va confiar-ne l'aprenentatge a qui seria sant Josep Oriol. Va ser ell qui va aconseguir que Milans ingressés a la capella del Palau de la Comtessa, el centre musical més elitista del país i d'una categoria pròpia a la d'una capella reial. N'acabaria esdevenint director el 1701 i, després del 1714 i de la derrota austriacista, seria enviat a ocupar el mateix càrrec a la catedral de Girona. El compositor, que també era un destacat tenor i artista, va ser un ferm defensor de la influència italiana dins de les partitures religioses i s'encarregaria, durant la seva intensa trajectòria, de copiar les partitures de música barroca que acabarien integrant-se a l'arxiu parroquial de Canet de Mar. El fet que Canet disposés d'un tresor musical com aquest no és casual i s'explica dins del context històric de la vila atès que durant segles va créixer gràcies a la construcció i al comerç naval que va fer sorgir una burgesia rica i il·lustrada que va promoure la inversió artística. Segons argumenta el mateix Josep Maria Gregori, la influència de Milans va ser tan destacada que un cop va marxar de la capella del Palau les obres dels compositors van continuar arribant a Canet fins a mitjans del segle XVIII.