Música

música

francesc espiga

Antònia Font baixen de l'escenari Discografia principal

Amb 17 anys de carrera a l'esquena, el grup mallorquí diu prou. Pleguen. Deixen, però, un ingent llegat musical que ha exercit com a element regenerador de l'escena pop catalana

Onírics i ico­no­clas­tes, cul­pa­bles direc­tes de la madu­resa que ha asso­lit el pop català, Antònia Font ens dei­xen. Després de 17 anys de car­rera i un lle­gat de nou discs, la banda mallor­quina ha anun­ciat la seva dis­so­lució, que s'esce­ni­fi­carà en un con­cert de comiat al tea­tre de Palma el pro­per 27 de desem­bre amb les entra­des ja esgo­ta­des, i una pos­si­ble nova data en pers­pec­tiva. Embran­cats en altres pro­jec­tes vitals en soli­tari, els cinc inte­grants del grup con­si­de­ren que ha arri­bat l'hora, no necessària­ment dolo­rosa, de tan­car un cicle. De dir adéu, en defi­ni­tiva.

Ins­pi­rats per l'obra i el port d'artis­tes com Jaume Sisa, els Antònia Font han tin­gut un afany reno­va­dor que s'ha plas­mat en les suc­ces­si­ves tom­ba­re­lles estilísti­ques que han anat enca­de­nant en els seus tre­balls. En el seu debut dis­cogràfic l'any 1999, amb l'homònim Antònia Font, el grup ja comença a explo­rar el caràcter poètic i sur­re­a­lista que carac­te­rit­zarà les seves lle­tres de la mà de la mar­cada per­so­na­li­tat de Joan Miquel Oli­ver, com­po­si­tor i una de les ànimes visi­bles del grup. D'aquest pro­jecte iniciàtic, avui en pot des­ta­car la peça Viure sense tu que, en aquest comiat abrupte del grup, adqui­reix un to simbòlic gràcies a tor­na­des com aquesta: “Dolça besada té gust que s'acaba. Prin­cipi de viure sense tu.”

Acom­pa­nyats pel mis­teri sobre l'ori­gen del seu nom –es parla d'un home­natge a una antiga com­pa­nya de facul­tat–, la for­mació expe­ri­menta un punt d'inflexió amb Ale­gria (2002). El tre­ball que pos­si­ble­ment els ser­veix de palanca per gua­nyar quota de mer­cat al Prin­ci­pat. Antònia Font ja s'intu­eix, ales­ho­res, com un ele­ment reno­va­dor d'una inci­pi­ent escena pop cata­lana que comença la con­questa de Bar­ce­lona des de l'extra­radi del domini lingüístic. Ja amb el favor de públic i crítica, l'evo­lució poste­rior ha anat acom­pa­nyada d'aquesta volun­tat de no man­te­nir-se qui­ets i con­ce­bre cada nou disc com un procés evo­lu­tiu. Això sí, hi ha hagut ele­ments, o detalls si es vol, que s'han man­tin­gut inal­te­ra­bles al vol­tant de la seva tra­jectòria. Com ara la fas­ci­nació que tras­puen algu­nes de les cançons per la ciència, i més exac­ta­ment per l'astro­no­mia. I més sur­re­a­lisme, per des­comp­tat. “Batis­cafo soci­a­lista redac­tant informe tràgic, catedràtic Yuri Pus­cas a ins­ti­tut oce­a­nogràfic”, pro­clama la peça Batis­cafo Katius­cas de l'àlbum del mateix nom (2006), pot­ser un dels més arris­cats i incom­pre­sos per part del gran públic, no pels seus segui­dors més incon­di­ci­o­nals.

Con­ver­tits ja en una banda de renom i res­pec­tada fora de Cata­lu­nya, els últims anys Antònia Font ha com­pe­tit a les grans lli­gues musi­cals. Se'ls ha vist per grans fes­ti­vals com el Pri­ma­vera Sound, en alguns dels quals ha pogut lluir l'eti­queta de cap de car­tell. Una cate­go­ria, la de grup de referència, que ha pogut com­pa­ti­bi­lit­zar amb la fres­cor que edul­cora els seus últims pro­jec­tes musi­cals. Com ara Lam­pa­re­tes (2011), on reten home­natge a per­so­nat­ges i figu­res de culte que tras­pas­sen gene­ra­ci­ons –des de Clint Eastwood a la mítica pel·lícula Es canons de Nava­rone– i on fan rei­vin­di­cació pàtria amb Islas Bale­a­res. La història es tanca amb Vostè és aquí (2012), on fan el pas defi­ni­tiu expe­ri­men­tant amb una col·lecció impos­si­ble de com­po­si­ci­ons –una qua­ran­tena– de no més de tres minuts de llar­gada cadas­cuna. Una obra que sin­te­titza la car­rera d'un grup que va obrir el camí. Però obvi­ant la ruta més fàcil.

Tribut
El juliol de 2011 es va editar un disc d'homenatge impulsat per la revista Enderrock. Va ser un recull amb deu versions dels temes del disc Alegria, interpretats per Tomeu Penya, Mishima, The New Raemon, Oliva Trencada, Marcel Cranc, La Bien Querida, Gertrudis, Joan Colomo i Litoral.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.