Cor de cinema

Los Chi­cos del Coro és un feno­men emi­nent­ment cine­ma­togràfic, tot i que la coral Les Petits Chan­teurs de Saint-Marc de Lió ja exis­tia prèvia­ment a la pel·lícula de Chris­tophe Bar­ra­tier –Les Cho­ris­tes o, com es va titu­lar aquí, Los Chi­cos del Coro– que els va cata­pul­tar a la fama inter­na­ci­o­nal ara fa una dècada, per haver pres­tat les seves veus ange­li­cals als pro­ta­go­nis­tes del film. Evi­dent­ment, la coral cre­ada i diri­gida per Nico­las Porte va reu­nir diven­dres un públic nombrós i inter­ge­ne­ra­ci­o­nal a la sala gran de l'Audi­tori de Girona perquè la pel·lícula i la marca cre­ada al seu vol­tant man­te­nen viva la influència en la memòria col·lec­tiva. Per dir-ho clara­ment, aquesta coral mixta –divuit joves can­tai­res amb majo­ria feme­nina, tot i que els chi­cos del cine sobre­vi­vien en un inter­nat mas­culí– és tècni­ca­ment impe­ca­ble i sap crear moments emo­ci­o­nants, però sem­pre queda la sos­pita que arreu del món hi ha mol­tes corals tan o més bones que no han gau­dit de la bene­dicció del cinema i la fama mediàtica i, gene­ral­ment, no omplen de públic les sales simfòniques dels audi­to­ris.

Los Chi­cos del Coro han vol­gut agrair al cinema tot el que han rebut del setè art amb un disc titu­lat De cine, una pro­ducció espa­nyola –ho demos­tren les veus con­vi­da­des del disc: Ser­gio Dalma, Diana Navarro i Ain­hoa Arteta–, en la qual rein­ter­pre­ten temes des­ta­cats de ban­des sono­res clàssi­ques. D'aquest disc, però, diven­dres només van sonar la nada­lenca I'm dre­a­ming of home –de Joyeux Noël, una pel·lícula fran­cesa sobre el pri­mer Nadal de la I Guerra Mun­dial–, Super­ca­li­fra­gilísti­co­es­pi­a­li­doso (Mary Pop­pins) i Sin­ging in the rain, amb els xiu­lets regla­men­ta­ris, més l'Ave Maria de Schu­bert. La resta del pro­grama –una hora i mitja, en dues parts– va com­bi­nar temes de la banda sonora de Los Chi­cos del Coro com ara Vois sur ton che­min i Caresse sur l'Océan, amb l'Ima­gine de Len­non, el tema prin­ci­pal d'Evita, Ades­tes fide­les, El tam­bo­ri­lero i, ja en els bisos, Cie­lito lindo. Tanta vari­e­tat estilística que­dava homo­geneïtzada per les veus cris­tal·lines del cor, que per la seva pròpia natu­ra­lesa té una presència escènica molt rígida, només tren­cada per algu­nes inter­ven­ci­ons solis­tes fora de la tarima, al nivell del direc­tor i el pia­nista. La Coral Geri­ona Infan­til va obrir el con­cert amb tres cançons, com a con­vi­dada local, i el va tan­car bar­re­jada amb els can­tai­res fran­ce­sos, en un final meres­cu­da­ment ova­ci­o­nat.