Analogisme digitalitzat

Jaume Parera (Barcelona, 1970) va emergir als anys noranta dins la generació d'artistes visuals d'una variada amanida de mitjans: pintura, accions, dibuix, vídeo... El seu treball necessitava prendre forma de manera pluridisciplinària. Si dibuixava pilotes en al·lusió al tema del futbol, no era estrany que enregistrés un vídeo en què apareixia amb una singular disfressa relacionada amb el tema. Si sobre el paper els temes podien simular un món complex però amable, en el vídeo aquesta temàtica esdevenia molt més angoixant. Potser perquè en aquella època la personalitat de l'artista es debatia en dilemes artístics i existencials, cosa que donava al seu treball un fort contingut conceptual. Aquesta tensió s'expressava en unes obres coloristes però angoixants.

Aquest Nadal hi ha la possibilitat de veure a Hipermerc'art de Vinçon, a Barcelona, algunes de les seves sèries recents de dibuixos i altres que representen un repàs de la seva trajectòria com ara les Tricomies (2004), que tenen com a tema arquitectures dibuixades amb llapis de colors i una singular tècnica consistent en la utilització de l'antic paper de calcar Kores per a màquines d'escriure (Parera ha de fer mans i mànigues per trobar-ne).

El resultat és una visió d'un treball digital, però la realitat és que l'obra ha estat fet amb genuïnes tècniques analògiques. No és casual aquesta mena de resultat en un artista que marca el trànsit del segle XX al XXI, del món analògic al digital. Una altra sèrie que es pot veure és Desastre natural, que explica com la natura és envaïda per les construccions. Aquesta visió prové de la seva residència al Vallès, en una zona en què els polígons industrials estan a tocar del bosc.

Una altra proposta és la sèrie Paisatge sonor, on Parera transforma la visió de la natura en una mena de visualització colorista de les ones electromagnètiques que transporta el so. Un cop més Parera sent la necessitat, ni que sigui virtual, de suggerir en una mateixa obra sons, imatges en moviment, colors canviants..., ni que sigui utilitzant com a força propulsora el traç del dibuix.

En aquest camí, i no presents en Hipermerc'art, es troben les fotografies de Parera, que són una mena d'idealització dels seus dibuixos treta d'una realitat externa que encaixa amb la realitat interna de l'autor. En aquest sentit podríem definir l'obra de l'artista com la d'un gargot fet amb un llapis capaç de traspassar els límits dels suports que finalment expressen de maneres diverses un únic univers.