Rocky s'enfronta a Toro Salvatge

No es pot dir que el nou mil·lenni hagi estat benèvol amb les estrelles de Hollywood que van dominar les darreres dècades del segle passat. Ni Sylvester Stallone ni Robert De Niro han estat gaire presents en pel·lícules que arribin al gran públic o agradin a la crítica (i menys les dues coses). El primer ha trobat refugi darrerament en la saga autoparòdica Los mercenarios, que rescata altres estrelles del cinema d'acció de passat gloriós i present més aviat deplorable. De Niro sembla haver substituït ja fa molts d'anys la qualitat dels seus primers treballs per la feina compulsiva, i ja ha superat el centenar de treballs com actor.

Res de tot això ha canviat amb La gran revancha, pel·lícula dirigida per Peter Segal, un cineasta especialitzat en comèdies comercials que tampoc és que trenquin rècords de taquilla (50 primeras citas, Superagente 86 de película...). La seva nova pel·lícula ha rebut garrotades de la crítica nord-americana. Això era previsible, atès el plantejament de la pel·lícula, una paròdia amb dos actors que van interpretar boxejadors mítics de la pantalla (Rocky i Toro Salvatge). Ara tenen 67 i 70 anys d'edat, respectivament, i no se n'amaguen en aquesta història sobre dos modestos púgils de Pittsburg que als anys vuitanta van mantenir una gran rivalitat i van guanyar un combat cada un. La vigília de l'enfrontament que havia de decantar la balança, un dels dos es va retirar sense explicar-ne el motiu. Un espavilat promotor organitza un combat entre els dos trenta anys després i aconsegueix convertir-lo en un fenomen mediàtic. Potser menys previsible que el fracàs de crítica era que la pel·lícula s'estavellés també a la taquilla dels Estats Units. Però els temps han canviat i les estrelles que arrosseguen públic a les sales ja són unes altres.