Apostes previsibles

A principis d'agost, quan va estrenar-se Blue Jasmine als Estats Units, la crítica americana ja deia que Cate Blanchett era una ferma candidata a l'Oscar. Uns mesos més tard, Gravity, d'Alfonso Cuarón, inaugurava el festival de Venècia i alguna veu la convertia en guanyadora als Oscars. Gravity només tenia un problema, havia de competir amb la pel·lícula en què Robert Redford es troba perdut tot sol al mig de l'oceà, All I lost de J.C. Chandor. El públic, però, va preferir l'espai que l'alta mar, probablement perquè l'aposta amb Redford era més radical i arriscada. El Festival de Toronto, que se celebra després de Venècia, cada cop marca més les tendències del cinema americà. A Toronto va triomfar 12 anys d'esclavitud, pel·lícula que inicialment estava a totes les travesses per ser seleccionada a Canes, però que no va arribar a temps. La crítica ja parlava d'ella com a ferma candidata a l'Oscar i quan es varen fer les primeres projeccions de premsa a Barcelona, l'octubre passat, tothom tenia clar que estava davant d'una guanyadora. Toronto també va ser la plataforma que va llançar Dallas Buyers Club, sobretot per la interpretació de Matthew McConaughey, en el paper d'un seropositiu que munta una plataforma alternativa per curar els malalts de sida. També va presentar-s'hi August i es va beneir el doble tàndem format per Meryl Streep i Julia Roberts.

A tot això, podem afegir que estava anunciada la presència entre els millors directors i films Martin Scorsese i David O. Russell amb El lobo de Wall Street i American Hustle, dues pel·lícules sobre estafadors que mostren la decadència de certa idea del somni americà. Cada cop que Scorsese estrena pel·lícula troba el seu lloc entre les candidatures dels Oscars, encara que hagi guanyat un cop. El mateix passa amb David O. Russell, sobretot perquè és un gran director d'actors i permet que un desconegut Christian Bale o una embogida Amy Adams –que no té res a veure amb la bona nena d'Encantada– siguin a la llista dels millors intèrprets.

La mateixa lògica marca les nominades a millors pel·lícules estrangeres. Després de passar amb discreció a Canes, La gran belleza ha crescut i la seva victòria als premis europeus li han obert el camí a Los Angeles. El mateix passa amb The broken circle breakdown, que després de passar per Berlín ha estat la pel·lícula que més premis del públic ha guanyat a tots els festivals. Si fa uns anys els partidaris de les apostes havien d'esperar als Globus d'Or per veure com es perfilava el terreny cap als Oscars, ara després de Toronto és com si ja estigués tot beneït.