De les trampes de la memòria històrica

Durant la cadena humana del passat 11 de setembre els artistes Daniela Ortiz i Xose Quiroga van preguntar als participants del tram que passava pel monument a Colom què votarien si es fes un referèndum per desmantellar el monument pel fet de ser un símbol del colonialisme espanyol a l'Amèrica Llatina. Les persones que van respondre l'enquesta, cobertes amb les seves estelades i samarretes grogues de la Via Catalana, asseguraven que el monument a Colom és un símbol de Barcelona i que no els molesta pas. “Està bé que es treguin els monuments franquistes, però aquest no cal”, asseguren els enquestats en un vídeo que la parella d'artistes projecta aquests dies a la galeria Àngels Barcelona.

Daniela Ortiz –peruana de naixement– i Xose Quiroga –d'Ourense–, residents a Barcelona des de fa anys, fan surar les contradiccions dels estats nació ja constituïts i també dels que podrien estar per venir en la seva última exposició Estat Nació. Es tracta d'una mostra sense concessions i amb una mirada crítica cap als mecanismes de construcció dels estats, sobretot cap a les seves trampes, gens innocents, i injustícies colossals excloents cap als més desfavorits. Sense amagar que fan un art activista i compromès, els artistes volen deixar clar que amb les obres d'aquesta exposició, en cap moment han volgut manifestar-se contra l'anomenat procés sobiranista, “que té tot el nostre suport”, sinó que alerten que siguem conscients sobre quin tipus d'estat es vol construir. Per exemple, què es farà amb el control de la immigració? Els artistes denuncien en un contundent vídeo algunes de les declaracions de polítics com Xavier Trias, Àngel Colom o Carles Campuzano sobre aquest tema.

Una de les sèries més interessants de l'exposició és el conjunt de fotografies que mostren monuments, carrers i edificis dedicats a personatges històrics implicats en processos colonials a Barcelona. Evidentment, no hi falta el monument a Colom i els personatges, als quals no parem gaire atenció, situats al capdavall de la columna, que representen persones en una clara actitud de dominació cap als indígenes. Altres personatges homenatjats en els carrers o considerats grans prohoms i mecenes del segle XIX “van actuar contra les campanyes abolicionistes de l'esclavisme i sempre en defensa del territori imperial espanyol com Eusebi Güell i Antonio López”. No hi falta tampoc el general Prim –del qual ara se celebra el 200 aniversari del seu naixement–, que “va establir el 1848 a les colònies el Codi Negre, un ban que donava poder indiscriminat per matar els esclaus i homes lliures negres si se sospitava que havien comès algun delicte”. Han de ser aquests els nostres herois nacionals?