Nous ídols, pregueu per nosaltres

Al final del carrer Princesa de Barcelona, ben a prop del Born Centre Cultural, hi ha un dels espais artístics més nous i singulars de la ciutat, amb més de 500 metres quadrats. Inaugurada el mes de setembre passat, la Blueproject Foundation és una institució privada dedicada a la promoció de l'art contemporani, amb vocació interdisciplinària, connectada amb altres col·leccions d'art i fundacions internacionals, amb la intenció, entre altres objectius, de portar a Barcelona obres i artistes que no són gaire visibles aquí. La institució ha estat fundada per Vanessa Solvi.

L'exposició inaugural, que fent honor al nom de la fundació tenia com a tema central el color blau, va portar obres ni més ni menys que d'Yves Klein, Andy Warhol, Basquiat i Lucio Fontana, totes elles préstecs de col·leccions de fora de l'Estat. Ara, en una operació semblant i inaugurada fa uns dies, la mostra Idolatry inclou peces d'artistes com ara Keith Haring, Douglas Gordon, Damien Hirst, de nou Basquiat i Doug Aitken, prestades per fundacions de fora com la Fundació Orsi de Milà, la Coppel Collection de Mèxic i també de galeries, dels artistes i de col·leccions privades.

Aquesta exposició, situada a l'espai de la fundació sota el nom d'Il Salotto, té un nexe temàtic al voltant de les noves idolatries sorgides després que l'anomenada “mort de Déu” proclamada pel filòsof Friedrich Nietzsche a finals del segle XIX. El director artístic de la fundació i comissari de l'exposició, Aurélien Le Genissel, juntament amb Renato Della Poeta, explica que la mostra és “una reflexió sobre els nous ídols contemporanis, després que el relat religiós s'ha perdut, encara que no del tot”.

La desena d'obres incloses a l'exposició exemplifiquen en major i menor mesura diversos ídols actuals, en què projectem els nostres desitjos, aspiracions o frustracions. L'artista brasiler Vic Muniz retrata estrelles del cinema com Sofia Loren, Rommy Schneider o Monica Vitti, amb una silueta formada per fotos de diamants. Dan Graham també es refereix a les estrelles de Hollywood amb una fotografia de Marilyn Monroe en què els ulls han estat substituïts per miralls. Basquiat denuncia en una pintura l'afany dels polítics de robar, “més que no pas de transformar”. De Damien Hirst s'exposa una pintura de petit format, protagonitzada per càpsules de medicament, en clara referència a la idolatria pels paradisos artificials. Però, sens dubte, l'obra més espectacular de l'exposició és una escultura de Robert Williams (vegeu la foto) que denuncia la superficialitat de l'adoració de la riquesa i els diners.

La idea dels responsables de la Blueproject Foundation és oferir a Il Salotto exposicions amb obres d'artistes consagrats internacionalment. “Ens posem el nivell molt alt”, reconeix Aurélien Le Genissel. La següent mostra, que s'obrirà al juny, serà “una monogràfica d'un artista internacional molt important”. A més d'Il Salotto, l'espai de l'entrada de la fundació anomenada Sala Project (en aquest cas gratuïta per al visitant, perquè visitar Il Salotto costa 3 euros) es dedica a artistes menys coneguts que ja tenen una trajectòria sòlida però que no han exposat aquí. L'alemanya Christiane Lörh serà la pròxima artista que ocuparà la sala, a partir del dia 27.

Però la Blueproject Foundation vol ser molt més que un espai expositiu i ofereix residències d'un mes a joves artistes, que inclouen taller, dietes i la total o parcial producció del projecte presentat, que després s'exposarà a la mateixa fundació.