Territori

No som tan lluny

david marín

Israel a Ponent

Tant l'Israel actual com la cul­tura hebrea de la Cata­lu­nya medi­e­val han estat molt pre­sents aquesta set­mana a les ter­res de Lleida. Va obrir foc el fotògraf mallorquí Miguel Font a la capi­tal de Ponent amb una expo­sició de foto­gra­fies de Tel Aviv inau­gu­rada dimarts a la sala Mont­su­art de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Iler­dencs. Font és un fotògraf que atrapa les imat­ges més quo­ti­di­a­nes i en fa un retrat ale­gre, sin­cer i cos­tu­mista de la rea­li­tat de les soci­e­tats que visita. Així, l'expo­sició mos­tra el Tel Aviv de les per­so­nes anònimes, els colors dels car­rers, les boti­gues, els nego­cis, els cot­xes, la roba de les senyo­res i l'ambi­ent de les ofi­ci­nes. A l'acte inau­gu­ral de la mos­tra hi havia d'assis­tir l'ambai­xa­dor d'Israel a l'Estat espa­nyol, que final­ment va jus­ti­fi­car la seva absència per motius d'agència i va enviar un text on agraïa l'interès de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i llei­da­ta­nes per Israel.

Perquè l'interès no s'aca­bava aquí. Dijous l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Iler­dencs va pro­gra­mar un con­cert de jazz tot res­se­guint la història del klez­mer, la música dels jueus de l'Europa ori­en­tal durant la història medi­e­val, amb versió soul amb el trom­pe­tista nord-ame­ricà Matt­hew Simon, el per­cus­si­o­nista també nord-ame­ricà Rob Citron, el català Xavier Figa­rola al cla­ri­net i saxòfon, l'espa­nyol Juan Car­los García a l'acordió i l'argentí Ale­jan­dro Fränkel al con­tra­baix. Però el plat fort del que la Dipu­tació de Lleida, pro­mo­tora d'aquests actes, bate­jats com la Set­mana d'Israel, ha estat l'ober­tura de l'expo­sició Tragèdia al Call, Tàrrega 1348, així com la senya­lit­zació dels prin­ci­pals ele­ments urbans de l'antic barri jueu de la capi­tal de l'Urgell. L'expo­sició té un alt valor simbòlic i de repa­ració històrica. L'any 1348 es va come­tre a Tàrrega el ter­ri­ble assas­si­nat mas­siu de jueus. Hi van morir uns dos-cents jueus a mans dels seus veïns cris­ti­ans. La matança es va pro­duir en el con­text d'una forta crisi econòmica, unida a l'atac viru­lent de la pesta negra a Cata­lu­nya aquell any 1348. Els jueus, ele­ments vis­tos com a ali­ens per la població cris­ti­ana, i amb una posició de crei­xe­ment econòmic i urbanístic durant les dècades ante­ri­ors a la crisi, s'havien con­ver­tit en l'ase dels cops d'una població que es tro­bava de sobte expo­sada a la misèria i a una epidèmia mor­tal. Aquell any es van pro­duir atacs simi­lars a Bar­ce­lona i a Cer­vera, però el de Tàrrega va ser fidel­ment docu­men­tat per Josef ha-Kohen i la Can­ce­lle­ria Reial. Les exca­va­ci­ons fetes al call de Tàrrega i espe­ci­al­ment a la necròpolis de les Roque­tes el 2007 han cor­ro­bo­rat la mag­ni­tud de l'assalt, que ara l'expo­sició posa a l'abast del públic. Les inter­ven­ci­ons arqueològiques també han permès recu­pe­rar una sig­ni­fi­ca­tiva quan­ti­tat d'objec­tes per­so­nals de la comu­ni­tat jueva dels segles XIV i XV, com anells amb ins­crip­ci­ons en hebreu, pol­se­res, arra­ca­des i pen­jolls de dife­rents mate­ri­als. Una de les peces medi­e­vals més des­ta­ca­des són les cinc escul­tu­res de pedra dels apòstols gòtics situ­ats al call que for­ma­ven part de l'antiga por­tada monu­men­tal de l'església par­ro­quial.

La Set­mana d'Israel a Lleida cul­mina dimarts 25 de març amb una marató de qua­tre pel·lícules isra­e­li­a­nes a l'Espai Funa­tic.

Polèmica
L'exposició ha arribat amb polèmica. Un exregidor, Xavier Mayora, va retornar dimecres la insígnia d'or de l'Ajuntament en protesta per haver convidat un representant israelià a l'acte tot i la criminal agressió, va dir, del govern d'Israel als palestins.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia