Giorgio Agamben, convidat a la Càtedra Ferrater Mora

El professor de l'Institut Universitari d'Arquitectura de Venècia Giorgio Agamben, una referència europea en el camp de la filosofia política, serà el pròxim convidat de la Càtedra Ferrater Mora de Girona, on impartirà el seminari Archeologia della politica del 7 a l'11 d'abril. Reconegut com un dels pensadors més provocadors i imaginatius de la filosofia contemporània, Giorgio Agamben (Roma, 1942) ha destacat per les seves agudes reflexions de teoria política, en especial al voltant dels conceptes de poder, sobirania i estat d'excepció. En els seus treballs, hereus de les investigacions sobre biopolítica de Michel Foucault, però també de les anàlisis sociopolítiques de Hannah Arendt o Guy Debord, ha abordat la confrontació entre l'estructura política i el que ell anomena, adoptant un concepte de Walter Benjamin, la “vida nua”, fins a plantejar-se com és que la particular naturalesa d'aquesta relació entre el “mer cos” i l'ordre jurídic i polític establert poden arribar a donar lloc a la monstruosa realitat dels camps de concentració.

L'esperit interrogatiu d'Agamben, però, no es limita a la teorització: l'any 2004 va protagonitzar un gest de protesta internacional quan, arran dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, es va negar a viatjar als Estats Units, on havia estat convidat a impartir un curs en una universitat de Nova York, mentre continués vigent la política del departament d'immigració nord-americà de sotmetre tots els estrangers a la biopolitical tattooing, és a dir, al registre policial per mitjà de les empremtes digitals de qualsevol ciutadà que volgués entrar al país. Segons diria en una entrevista, aquella era la millor lliçó que podia transmetre als alumnes novaiorquesos que acabaven de perdre's l'oportunitat de les seves classes, i en un article a Le Monde argumentava la seva decisió: “Des de fa uns quants anys, ens intenten convèncer que hem d'acceptar com a dimensions humanes i normals de la nostra existència unes pràctiques de control que sempre havien estat considerades com a excepcionals i inhumanes.”

El nou ‘homo sacer'

Director de l'edició italiana de l'obra completa de Walter Benjamin, un dels seus autors de referència, Giorgio Agamben ha desenvolupat la seva teoria en una sèrie de treballs amb el títol d'Homo sacer, categoria antropològica que defineix com “l'individu exclòs de la societat”. Però no ha deixat d'interessar-se pels temes a què va consagrar els seus primers treballs, en què traçava una lectura de la modernitat profundament humanista des de múltiples facetes, que anaven del desig a la melancolia, la literatura, l'art i la fotografia, l'ètica, el llenguatge, l'estatut de l'autor o l'experiència radical d'Auschwitz, que delimita amb les fronteres de l'humà. Entre els seus llibres més influents, la majoria traduïts al castellà per Pretextos i per Anagrama, hi consten Estancias, Infancia e historia, Idea de la prosa, El lenguaje y la muerte, La comunidad que viene, El hombre sin contenido, Medios sin fin o Profanaciones.