Llei adaptada i flexible
El Parlament tornarà a tramitar la llei del cinema, que incorpora els canvis exigits per la Comissió Europea i farà prevaldre l'acord per augmentar l'oferta en català
Fa dos anys i mig que Ferran Mascarell va fer un gir important en l'aplicació de la llei del cinema del 2010, que havia obert un conflicte amb les majors per la imposició del doblatge en català. El conseller de Cultura va apostar pel pacte amb les grans distribuïdores, i per aplicar un calendari progressiu d'estrenes doblades, que no s'ha pogut complir. Aquest esperit de consens pren forma ara en la modificació de la llei del cinema, que entrarà al Parlament abans de l'estiu.
En realitat, la modificació es produeix perquè la Comissió Europea va considerar que la llei feia “més difícil la circulació d'obres europees no espanyoles a Espanya”. Ferran Mascarell explicava ahir a la premsa que la llei modifica “dues coses substancials”. D'una banda, “allò que ens imposa Europa, la necessitat d'introduir més comoditat, diguem-ho així, per a les pel·lícules europees”. Però, ja posats, han aprofitat per adaptar altres aspectes, com ara regular un sector ja quasi completament digitalitzat (ara es parla de sessions, no de còpies) i, sobretot, “accentua les virtuts de l'acord: si els distribuïdors, els exhibidors i el govern arriben a un acord, és el que prevaldrà; si no s'arriba a un acord, s'estableix un règim d'obligacions”.
Les multes es mantenen
Ferran Mascarell diu que, si no s'arriba a un pacte, “no passa res de nou, estaríem en una situació similar a la que teníem”. L'esborrany preveu en aquest cas multes de fins a 75.000 euros. Però el conseller insisteix que “no és aquí on hem d'anar a parar, més que qualsevol altra hipòtesi, és infinitament més important arribar a un acord per reactivar el consum”.
L'ideal, segons el conseller, seria aconseguir una oferta d'exhibició de cinema amb “un bon equilibri entre les pel·lícules produïdes, doblades i subtitulades en català, de manera que tinguem una oferta semblant a la que tenim en ràdio, televisió, llibres...”. Per aconseguir aquest equilibri, l'esborrany també estableix “un nou calendari de progressivitat”, és a dir, allarga el termini fins a deu anys (abans s'acabava el 2018). També es flexibilitzen els objectius. En comptes del 50% tancat que preveia abans la llei, es buscarà un equilibri, però “sense condicionants rígids”, amb “un horitzó cap a la igualtat de condicions per al català”, similar al que hi ha en altres àmbits culturals.
Ferran Mascarell espera que, durant la tramitació de la llei s'aconsegueixi el màxim consens possible, tant amb els grups parlamentaris com amb els sectors més afectats, sobretot el de la distribució i l'exhibició. De fet, va avançar que ja hi estan negociant un acord.
La falta de diners frena el doblatge al català
Tot i que s'han doblat títols importants com 12 anys d'esclavitud, Lego: la pel·lícula o Frozen: El regne de gel, el cert és que hi ha importants produccions nord-americanes que no es poden sentir en versió catalana. En el pacte amb les majors de setembre del 2011, es preveia pel 2012 una oferta de l'11% en català, i només es va arribar al 4,4%. Ferran Mascarell va reconèixer ahir que això és “per raons més estrictament econòmiques que per manca d'acord”. És a dir, no hi ha diners per pagar el doblatge, que assumeix la Generalitat. “Per això ens trenquem les banyes buscant fons”, va afegir el conseller, amb iniciatives com la taxa a les operadores d'internet. La greu crisi econòmica i les retallades de les administracions també han afectat altres actuacions previstes a la llei, com ara la xarxa concertada de pantalles de cinema arreu del territori. “El plantejament és el mateix de la llei”, va dir ahir Jordi Sellas, director de l'ICEC. “El nou tribut que hem creat permetrà nodrir els cinc fons per fomentar la producció, distribució, exhibició... i també servirà per crear la xarxa de sales concertades. Tot això es manté intacte, el que calen són diners.”
Mascarell diu que el nou text és més realista. Abans, la Generalitat havia d'assumir el doblatge de 250 pel·lícules. Ara es concentraran esforços en una setantena de títols que acumulen el 90% de la taquilla, sobretot films infantils i juvenils i de gran consum.
