En nom de la mare, els fills i l'empresària

Aquesta mateixa setmana, a les planes de la secció de cultura, Montse Frisach feia una emotiva crònica de l'última inauguració de la galeria Joan Prats al singular espai projectat per Josep Maria Sert. La galeria amb flaire de Miró desapareix. Com solem dir des d'aquestes planes, el món del galerisme s'està transformant i noves alternatives es plantegen per tornar a donar embranzida al mercat. Un element indispensable perquè el creador pugui dedicar-se amb intensitat al que és el seu objectiu principal.

Aparcats certs perjudicis, toca reformular la difusió artística. Uns tanquen un espai i d'altres n'obren un altre. Aquest és el cas de l'empresària Carmen Mur, que des d'un negoci per ajudar petites i mitjanes empreses promou diverses activitats culturals, com ara l'exhibició artística. Al carrer Torrent de l'Olla de Barcelona (número 6, baixos. De dilluns a divendres, de 10 a 13 hores, i a hores convingudes) ha instal·lat un espai per a esdeveniments als soterranis del que havia estat el magatzem de la botiga Casa Forés, un establiment dedicat a l'assortiment de productes de festa major i pirotècnia. La seva experiència en aquest camp l'acredita un vell certificat de l'Exposició Universal de Barcelona del 1929.

De festes majors a conferències, recitals de música, reunions empresarials i tertúlies econòmiques i culturals: el que anomenaríem un espai polivalent i que Carmen Mur ha batejat com a Ei! Espai d'impulsió. “Penso que tot compta i que amb el temps tot dóna resultat; si posem en contacte gent i activitats diferents, arriba un moment que s'ha creat alguna cosa nova.” Per Carmen Mur, la creació és una actitud que es pot aplicar tant en el model empresarial com en el de l'art.

En aquest moment presenta l'exposició X, Y, Z, del col·lectiu Projecte Sio, del qual també hem parlat en aquestes planes però que ara va agafant consistència. Es tracta de la presentació col·lectiva de l'obra de tres individualitats. Una mare, Fina Oliver, i els seus dos fills: Lautaro i Adriana Saavedra.

Tos tres, per una raó de lògica familiar, viuen junts. Per una altra raó, la d'optimització de recursos, comparteixen estudi. Les seves relacions i intercanvis tenen lloc a diferents nivells: domèstic, familiar i professional. La reacció química que produeix la combinació de tots aquests elements és singular, ja que es comença a notar la influencia i interacció de tots ells, tot i que la seva obra és molt diversa. Fina Oliver, que fins fa uns anys practicava una poètica amb gran contingut d'idees en el camp de l'escultura, ara realitza quadres amb material tèxtil. Una obra singular hereva de l'etapa anterior, però que afegeix, a més, uns brodats que són dibuixos sobre tèxtil, un component conceptual més radical sense que això negui la calidesa del seu treball.

Al seu torn, Lautaro Saavedra ha afegit la dona a les seves escultures d'animals antropomòrfics. Aquest jove creador beu d'un classicisme totalment influït per les pulsacions artístiques del segle XXI.

Dins del Projecte Sio també hi ha Adriana Saavedra, que des de la fotografia va passar a la pintura pop. En un principi, i com sembla inevitable per als artistes que s'inicien en aquest estil, Warhol hi era ben present, però l'evolució de l'artista es constata que ha estat ràpida i singular. El seu pop comença a prendre una forma personal. El seu cas fa palesa la interacció que els membres d'aquest grup familiar d'artistes exerceixen els uns amb els altres.