El batec dels ateneus

A. És la primera lletra d'amateur, d'art, d'ateneu, d'associació... És la lletra d'Espai A: un circuit d'arts escèniques amateurs que està en plena tercera edició i que implica quinze espais, vint espectacles, més de cinquanta actuacions. Espai A, Xarxa d'Arts Escèniques Amateurs de Cataluny (www.espaia.cat). És una selecció d'espectacles de dansa, teatre, cant coral i formacions musicals que recorre el territori català fins a l'1 de juny. Ho coordina la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC, www.ateneus.cat). Els grups que hi participen provenen de Barcelona, Sentmenat, Salt, Cornellà de Llobregat, Mollet del Vallès, Terrassa, Rubí... La vigoria del moviment escènic amateur té unes arrels molt fondes, en l'associacionisme català, potent i històric. La xifra d'entitats de la federació, cent seixanta, n'és una petita mostra. Es va crear el 1983 com a aixopluc de les entitats culturals. Casals, agrupaments escoltes, casinos, societats corals...

Espai A proposa un treball en comú a totes les associacions, es tracta de mostrar les seves produccions més enllà del seu territori –i assessorar-les per fer créixer el projecte–, i, a la vegada, ampliar l'oferta d'aquelles entitats que disposen d'equipaments per fer programació. Salvador Casals, president de la federació, explica: “Espai A dóna sortida a projectes escènics als quals s'ha dedicat molt temps, molta creativitat, molta il·lusió.” Els resultats estan sent bons. “Ens fa l'efecte que fa molt temps que es fa l'Espai A. És impossible que poguéssim deixar de fer-ho: ja és imprescindible.” A la primera edició, el 2012, van tenir 3.417 persones de públic. El 2013, 5.529.

Ara, però, les entitats tenen una preocupació: l'estat d'algunes de les seves infraestructures. Hi ha espais històrics que necessiten que els rehabilitin urgentment. Per obtenir ajut cal que es valori el paper que juguen en el teixit de país, vehiculant creativitat i fomentant que hi hagi més consumidors de cultura. La història dels ateneus, recordem-ho, té més de dos segles.

Trampolí natural?

Si preguntem als participants, hi ha una respos-
ta unànime: és una gran oportunitat. Iris Parra és d'Ol'Green. Per ells, la participació a Oh Happy Day, el concurs musical de TV3, ha estat una gran empenta. I també ho és Espai A. “És una bona iniciativa: dóna visibilitat!” En el seu cas, estan recollint els fruits de la difusió televisiva: “Estem omplint!” Tenen clar, però, que tot plegat és un pas més, un avenç en qualitat. “Cadascun de nosaltres viu d'altres coses que no són la música. No volem deixar les nostres feines... Altres reptes sí que ens els plantegem, com fer un disc.”

Un altre cas és el de Mercè Pardo, directora de Políticament incorrecte (Sotacabina Teatre). Pardo explica com és això d'estar en un projecte que es fa per pura afició, per amor a l'art –mai millor dit–: “La gent participa perquè li ve de gust. El director assumeix pràcticament la responsabilitat de tot. Ha de motivar i posar les coses fàcils.” Ha estudiat dos anys de teatre i –per què no?–, estaria bé fer el salt al món professional: “En el meu cas, sí...”

Centrem-nos en el teatre. El teatre amateur no té l'objectiu de formar actors per a l'escena professional. Sí que és cert, però, que si es busca d'on provenen els actors professionals catalans, poc o molt, en la majoria de casos van estar vinculats a grups d'entitats. Per posar-ne només un exemple, els badalonins Lluís Marco i Jordi Díaz, al Centre Parroquial Sant Josep. Quantes representacions dels Pastorets han fet els actors catalans fins arribar a l'escena professional?