Per a pares i fills

Mentre uns tenim una imatge bastant formal al voltant del fenomen Auditori, d'altres s'encarreguen que ens quedi ben clar que es tracta d'una sala on tot artista té cabuda. Dijous, dins de Strenes, l'Orquestra Di-versiones ho va constatar amb un concert que, ben aviat, es va convertir en una festa. El grup de Calonge, conegut tant per les seves sonades versions com per l'espectacle que ofereixen, més aviat en festes de poble, es posava la camisa i el corbatí i es plantava davant d'un públic expectant. Això sí, amb pantalons curts. Una situació incòmoda per als joves que han conegut Di-versiones amb una cervesa a la mà, i nova per a la gent de més edat, gent que tenia una segona raó per assistir al concert: el grup calongí portava uns invitats de luxe. Santi Carulla de Los Mustang es va encarregar d'encetar aquests curiosos duets que començaven a escalfar la sala. Més tard entrava Leslie de Los Sirex, tan en forma com per fer posar dempeus un públic que seuria poques vegades més. Per acabar, Jeanette va compartir Soy rebelde amb un Albert Fort encara cohibit.

Però hi va haver un punt d'inflexió. I és que en el moment en què es van descordar la camisa, va començar el concert que tots estem acostumats a veure. Les cadires de l'Auditori es van plegar fins al final de l'espectacle. Un públic dempeus, rendit davant la música de sempre, la música que saben els nostres pares i els nostres fills, perquè sempre hi ha hagut algú que s'ha encarregat que perduri en el temps, i que així sigui. I si ha de ser, si us plau, que serveixi d'exemple l'Orquestra Di-versiones. Amb espectacle i humor, molt d'humor.