Una mica de gresca musical mai fa mal

Sovint ens agafem a la part més de cerimonial de l'art, en què tot té una gravetat un xic excessiva. La transcendència de l'obra i del pensament de l'artista, la gestualitat comercial del galerista, el posat de l'espectador davant de l'obra. Però aquest cerimonial pot capgirar-se per un ritual que, sense deixar de ser-ho, sigui molt més dúctil, irreverent i lúdic.

Per l'òrbita de Barcelona, però amb incorporacions d'arreu, tant de Catalunya com de l'estranger, es mou el col·lectiu Los Extraterrestres, que té entre els seus membres habituals Sergio Mora, Gonzalo Rueda i Nacho Simal. Aquest grup artístic es defineix com a “movimient artístic del futur. Col·lectiu que adopta moltes formes, policèfal, extensible i metamòrfic, el nombre, composició i configuració varia en funció de les condicions biològiques, econòmiques i climàtiques”.

Les condicions que ara es donen és que la galeria Safia, que va tancar com a sala d'exposicions, però no com a centre de gestió artística, els ha obert les portes uns dies (galeria Safia, carrer Bruniquer número 9, baixos. Fins al 17 de maig) per presentar un projecte de creació d'una portada de disc inversemblant. L'exposició Portades impossibles aplega 23 artistes (Jorge Alderete, Dan Barry, Pep Brocal, Ed Carosia, David Curto, Ibie, el col·lectiu holandès Lamelos, Miju Lee, Maxi Luchini, Martí, Sergio Mora, Laura Pérez Vernetti, Rotor, Pedro Rodríguez, Gonzalo Rueda, Dace Sietina, Nacho Simal, Chema Skandal, Marc Torices, Typex, Chris Warner i Irkus M. Zeberio) que han creat una portada homenatge, o amb càrrega irònica, o somiada, de discos que han estat referents seus. O fins i tot d'obres que mai han existit com la coberta d'un recopilatori d'èxits de dos músics valencians, un cantant de rock i un cantautor, que van emergir als anys seixanta amb plantejaments molt diferents: Duel of Titans. Bruno Lomas vs. Raimon es diu la peça. Aquesta portada és de l'il·lustrador Pep Brocal. Al seu torn, Mora reconverteix Ramones en Jamones. El germans Ramone esdevenen amants del pernil de gla.

David Curto ens evoca la portada del disc Closer de Joy Division tot canviant el nom del grup pel de Rajoy Division. Laura és fidel a l'estètica en blanc i negre del grup The Specials i Ibie reinterpreta la portada d'un disc que abans de ser un elapé va ser un doble EP, amb dues cançons per cara: Magical Mystery Tour de The Beatles.

“El sentit d'aquesta exposició, com el del grup, és aplegar gent per fer coses que ens semblen interessants. En aquest cas és recuperar el format de l'elapé, ara que la gent torna a comprar tocadiscos. Ja no es venen discos compactes, que ha estat un format que ha perjudicat la riquesa gràfica dels discos. Ara per on més s'escolta música és per Spotify, però creiem que el disc és una manera millor de gaudir de la música.” Mora, com ho van fer Miró, Warhol, Hamilton o Crumb, també ha realitzat portades de discos. La més recent és la d'Oriol Tramvia per a un disc enregistrat al Cat en directe, en què s'hi inclou l'emblemàtic tema Bèstia!

Altres peces són una petita reverència a Kraftwerk, amb tres caganers robotitzats a la portada, que ha realitzat el dibuixant i editor Gonzalo Rueda. Com a logotip de la mostra, una imatge impossible: Julio Iglesias amb la cara pintada a l'estil de David Bowie a la portada d'Aladdin Sane.