cultura

La crònica

Commemorant el jazz

Dos esdeveniments, dissabte 26 i dimecres 30 d'abril, van servir per commemorar el Dia Internacional del Jazz. De fet, qualsevol dia és bo per celebrar aquesta música, jo diria que cada vegada que l'escoltes. És clar que si l'audició és en viu i la música de qualitat, el goig és complet.

Dissabte passat Marcel·lí Bayer, saxofonista barcelonès, va presentar el seu disc Les narrations, acompanyat pel pianista Marco Mezquida, el baixista Martín Leiton i el bateria Ramon Prats. Bayer ens va oferir una música molt ben composta i arranjada amb una interpretació excel·lent per part de tots els membres del quartet. Veritablement difícil de destacar a ningú, la qual cosa vol dir, i per a mi és un gran elogi, que en aquest cas el quartet tot ell és l'instrument.

Dimecres, el trio de base del Sunset, el Movin' Wes trio, és a dir, Cesc Adroher, guitarra; Txema Riera, orgue i Ramon Prats bateria, van acompanyar el seu convidat, el saxofonista Bill McHenry. És interessant observar que, a diferència de l'anterior concert, un grup molt ben consolidat, aquí es tractava d'uns músics, els acompanyants, que no havien tocat mai amb l'acompanyat. Per tant, prèviament cal marcar unes pautes que, per dir-ho així, ordenin tot plegat. Les pautes són el que se'n diu els standards, temes musicals coneguts per ambdues parts que faciliten, relativament, el diàleg d'un amb els altres. En resum, com el lector haurà endevinat, la cosa té un cert risc que li dóna encara més interès. No és cap retret dir que en els primers temes es va fer evident aquesta dificultat d'entesa. Però a mesura que l'actuació va avançar, l'engranatge va començar a funcionar i en els últims temes allò va ser un huracà d'inventiva i sobretot de swing, aquella particular vivència rítmica que és el que majoritàriament identifica el jazz respecte a la resta de músiques.

McHenry no toca habitualment standards en el seu repertori, que és gairebé tot ell propi. Per tant, hi havia un cert interès per veure com afrontava aquest repte imposat per les circumstàncies. La resposta del saxofonista va ser brillant, va saber en cada moment emmascarar o evidenciar amb saviesa les corresponents línies melòdiques i va encaixar correctament amb el suport que li donava el trio. Aquest, prou conegut pels assistents, va resoldre amb solvència els problemes de compatibilitat, sobretot en l'últim terç de la prestació, i van arribar tots tres a assolir un nivell d'excel·lència que els capacita per a qualsevol fita que es proposin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

Dudamel, London Symphony Orchestra, Suzuki i Midori, grans noms del BCN Classics

Barcelona
Cultura

Els fons patrimonial de la família Bofarull-Vilar, a l’arxiu municipal de Reus

Reus
Castelló d’empúries

Un concert inèdit de Marco Mezquida a la basílica obrirà el quart Istiu

castelló d’empúries
Literatura

Més participants als Premis Recull de Blanes, amb 117 obres

Blanes
MÚSICA

Els Amics de les Arts: “És un error creure que guanyaràs públic nou amb cada disc”

BARCELONA
LITERATURA

Una fornada de contes abundant

Barcelona
TEATRE

L’Akadèmia destapa la hipocresia, des de la comèdia

BARCELONA
fotografia

Mor als 92 anys el gran fotògraf català Ramon Masats

barcelona
música

Coloma Bertran: “Ara m’avorreix tocar amb partitures”

girona