Els amants criminals

L'opera prima de Nicholas Ray, Los amantes criminales (They live by night), va establir als anys quaranta la mecànica d'un model de pel·lícules sobre amants llançats pel destí cap a la delinqüència, condemnats a avançar cap a un irremeiable destí tràgic. La força d'aquest model de relat, que es va fer extensible a Gun Crazy, de Joseph H. Lewis, i a Bonnie and Clyde, d'Arthur Penn, radica en el seu contingut romàntic. Nicholas Ray feia acabar tràgicament la seva història amb tendresa, amb la promesa d'un naixement que podria sorgir després de la mort.

En un lugar sin ley, de David Lowery, és una pel·lícula que beu directament d'aquestes arrels, les actualitza i els dóna una certa dimensió. L'ambientació en els anys setanta i el to general del relat podrien fer pensar en Malas calles, de Terrence Malick, però la seva deriva romàntica té molt a veure amb el referent de Nicholas Ray.

El film arrenca amb la parella de delinqüents enfrontant-se a l'últim conflicte. Bob i Ruth estan enamorats, decideixen transgredir la llei, robar i sobreviure enmig d'un món advers. Un dia, però, mentre la policia els assetja, Ruth mata un oficial. Bob, per salvar la seva amant, s'entrega. És condemnat a la presó, mentre que ella viu una vida tranquil·la amb un fill que ha nascut fruit de la seva relació i que el seu pare no pot conèixer. La tensió central de l'obra se centra en el moment en què Bob s'escapa de la presó per veure la seva esposa i el seu fill. Sap que no pot arribar a trobar-los perquè la seva presència només portarà tensió i violència, però no vol estar lluny seu. La tensió entre la pulsió de mort que domina la vida dels personatges i el seu desig amorós marca el contingut d'un relat en què qualsevol forma de retorn a la normalitat sembla impossible.

En un lugar sin ley sembla rebutjar alguns dels esquemes de cert cinema independent per voler ser el resultat d'una determinada tradició fílmica. Aquest fet es posa en evidència en el tractament del ritme. No s'articula com una pel·lícula d'acció, sinó com una mena de blues sobre una llarga espera. Un seguit de sentiments com la por, el desig i la recerca impossible de la felicitat no fan més que surar. A mesura que la pel·lícula avança els paisatges de Texas adquireixen protagonisme i serveixen per puntuar el destí dels personatges. L'equilibri entre la tragèdia anunciada i el sentiment romàntic d'afirmació d'un impossible converteixen el treball de David Lowery en una sòlida sorpresa.