La Casa Masó revisa l'obra pública de la Mancomunitat
Els projectes de l'arquitecte més compromesos amb el país inauguren el nou espai d'exposicions de la fundació
La Fundació Rafael Masó va inaugurar ahir Masó. Arquitectura pública durant la Mancomunitat, una revisió de l'obra pública que va concebre l'arquitecte sota l'aixopluc del projecte nacional impulsat per Enric Prat de la Riba el 1914. La mostra, que s'inscriu dins els actes de commemoració del centenari de la Mancomunitat, ha servit també per inaugurar la nova sala d'exposicions temporals i espai polivalent de la Casa Masó, a la planta baixa de l'edifici, que en completa la reforma i l'“obre definitivament a la ciutat”, tal com va expressar-ho el seu director, Jordi Falgàs. De fet, la incorporació d'aquest local situat a peu de carrer i que fins fa poc ocupava la llibreria Ulyssus facilitarà l'accés a les activitats que programi la fundació, i de retruc permetrà millorar de manera notòria la presentació dels projectes expositius, que fins ara s'havien de disposar als passadissos i les habitacions de la segona planta, recuperades també recentment per incorporar al circuit dos dormitoris dissenyats per Masó.
L'exposició que estrena la sala, d'accés gratuït i que estarà oberta fins al 31 de gener de l'any vinent, documenta aspectes fins ara desconeguts de l'activitat desplegada per Masó durant els deu anys de vigència de la Mancomunitat, que va promoure la modernització del país amb l'impuls de grans obres públiques vinculades a la creació de xarxes de carreteres, comunicacions, biblioteques i escoles fins al 1923, quan la dictadura de Primo de Rivera va comportar la suspensió de l'autogovern i una setmana de presó per al mateix Masó, aleshores regidor a l'Ajuntament de Girona, i la seva inhabilitació per assumir cap obra pública. Amb plànols, dibuixos i imatges inèdits, el recorregut per la mostra corrobora l'especial rellevància que va tenir l'arquitectura oficial que Masó va projectar durant aquest període que coincidiria, com cap altre, amb la seva pròpia voluntat de dotar el país d'una estètica al servei del progrés nacional que simultàniament preconitzava el noucentisme.
Molts dels projectes recollits corresponen a encàrrecs directes que va rebre de la Mancomunitat, com ara l'Oficina de Telèfons de Girona o la Clínica de Salut Mental de Santa Coloma de Gramenet. D'altres van ser fruit de concursos convocats pels ajuntaments o la Diputació que responien al mateix esperit, com ara l'Escola d'Arts i Oficis, o d'encàrrecs d'entitat privades que, no obstant això, també encaixen amb el servei públic per la seva voluntat d'influir en la societat, com ara la concepció del nou Casal Autonomista de Girona o de la Cooperativa de Canet de Mar.