Els regals de Miró
La fundació del pintor explora en una exposició documental la gènesi i procés de treball de les obres que l'artista va instal·lar a l'espai públic de Barcelona
Joan Miró va voler fer, com a mínim, quatre regals de gran volada a la ciutat de Barcelona. Un s'havia de veure quan entraves a la ciutat per mar: el mosaic del pla de l'Os de la Rambla; el segon, quan s'arribava per aire, el mural de l'aeroport del Prat; el tercer per carretera, una escultura al parc Cervantes, i el quart, Miró el veia com “una porta oberta vers al futur”, la mateixa Fundació Miró.
Aquests són els quatre “regals” que Miró va voler a finals dels anys 60 i principis dels 70 a la seva ciutat natal. Malgrat que l'escultura del parc Cervantes, que havia de tenir més de 30 metres d'alçària, mai es va realitzar a Barcelona (encara que sí a Chicago), sí que està instal·lada una versió més petita al Pati Nord de la Fundació Miró, institució que ara acull una mostra documental sobre les obres que l'artista va realitzar per a l'espai públic barceloní.
La mostra s'estructura a partir de les quatre obres abans esmentades, que Miró va anomenar en una carta al periodista i cronista de Barcelona Lluís Permanyer. “Miró estava convençut que l'art havia de formar part de la vida quotidiana de tots nosaltres –explica la directora de la Fundació, Rosa M. Malet–. Per aquesta raó volia fer la seva aportació per contribuir a canviar el paisatge aleshores gris i decrèpit de la ciutat.” A Miró no només no li importava que la gent pogués trepitjar una obra seva, com és el cas del mosaic del pla de l'Os, sinó que se'n congratulava ja que això acostava més l'art al ciutadà.
L'exposició, instal·lada enmig del recorregut de la col·lecció permanent de la fundació, inclou maquetes, objectes, cartes, esbossos i fotografies, que documenten el procés de treball de Miró per fer aquestes obres, sempre en equip, com, per exemple, amb els ceramistes Llorens Artigas i el seu fill Joan Gardy Artigas. Dues de les aportacions inèdites de la mostra tenen a veure amb el mural de l'aeroport i són de Francesc Català-Roca: una bonica fotografia de Miró davant el mur de 500 metres quadrats en blanc, on finalment es va instal·lar la peça; i un film no muntat, mai projectat, on es pot veure un moment de l'elaboració de les rajoles de ceràmica a Gallifa.
A més de les obres esmentades, també s'ha inclòs en el recorregut l'escultura Dona i ocell del parc de l'Escorxador, que Miró no va poder veure instal·lada ja que va morir unes setmanes abans. En aquest cas, Miró va reversionar una obra seva ja existent donant-li alçada.
Per cloure aquesta petita exposició, també s'inclou una cronologia amb tots els projectes per a espais públics de Miró arreu del món, que ja es van iniciar ben aviat, el 1937, quan l'artista va participar, de la mà de l'arquitecte i amic Josep-Lluís Sert, al Pavelló de la República de l'Exposició de París del 1937 amb l'obra Pagès català en revolta.
Amb la mostra De Miró a Barcelona, la Fundació Miró inaugura el nou cicle d'exposicions Documents, que pretén explorar temàtiques concretes sobre el pintor a partir del ric arxiu documental de la institució, en un intent de posar en valor i aprofitar més aquest fons, consultat per experts mironians d'arreu del món.
L'exposició és gratuïta fins a la seva cloenda, encara que és necessari passar per taquilles per accedir-hi.
De Miró a Barcelona.