Han hagut de passar més de tres-cents anys d'abandó i set anys d'obres de restauració per poder veure l'església de Santa Maria de les Franqueses, de Balaguer, únic supervivent del monestir cistercenc aixecat per ordre de la comtessa Dolça de Foix el 1186, novament il·luminada amb la força espiritual que li va imprimir dissabte passat la cantautora Lídia Pujol, que està en plena gira de l'espectacle musical i poètic Iter Luminis i que va tenir l'encert de fer parada en les velles pedres cistercenques situades a la ribera del Segre. L'antic monestir, del qual només queden els vestigis dels fonaments en els terrenys contigus a l'església, va ser impulsat pels comtes d'Urgell i va donar aixopluc a una comunitat de religioses que depenia del monestir de Poblet, fins que la seva decadència, paral·lela a la decadència política del comtat d'Urgell, el va conduir a la desaparició. Les poques religioses que hi quedaven en van marxar l'any 1474 i l'abat de Poblet hi va mantenir un parell de monjos custodiant-lo, fins que l'any 1700 van abandonar definitivament el monestir i se'l van vendre a un prohom de Balaguer, Francesc de Portolà.

Mig segle abans, un viatjant, Diego de Monfar, va descriure el monestir com un indret gairebé fantasmal: una obra antiga i massissa situada entre terrenys enfangats i vaporosos a prop del riu Segre, ple de sepulcres de pedra sense cap inscripció i que amenaçava ruïna per tots els quatre costats.

El pas a mans privades no va millorar la situació del monestir, que va acabar enrunat i amb l'antiga i robusta església romànica convertida en magatzem per a l'activitat agrícola. Així va arribar al segle XXI, fins que es va escometre per fi la seva restauració. El novembre del 2006 van començar els treballs, promoguts per la nova propietat, l'empresa Identirama, que hi vol fer un conjunt cultural i de natura amb l'església i els terrenys de l'entorn, en col·laboració amb l'Ajuntament de Balaguer, la Diputació de Lleida, el Consell de la Noguera i diversos departaments de la Generalitat. La rehabilitació va tenir també els ajuts del programa Romànic Obert, impulsat per l'obra social de La Caixa, a partir del 2009. L'any passat les obres van arribar a la seva etapa decisiva amb la restauració de la teulada de l'església.

Dissabte, Lídia Pujol hi va posar la màgia i l'espiritualitat. Vestida amb teixits de fantasia blanca, com una sacerdotessa sorgida de la terra, la cantautora va interpretar el repertori d'Iter Luminis amb peces religioses, trobadoresques, populars catalanes i jiddisch, culminades amb el cant de l'arbre dalt d'una olivera instal·lada en un dels laterals del temple. Potser l'església i antic monestir de Santa Maria de les Franqueses ja no es dedicarà a la contemplació religiosa com ho va fer durant els segles XI, XII i XIII, però dissabte passat la cantautora va crear un espès clima de comunió amb el patrimoni, autoconeixement i diàleg amb els propis orígens, trets que donen sentit a rehabilitacions com la de Santa Maria de les Franqueses.

Iter Luminis es va estrenar al febrer a l'ermita de Sant Salvador del Coll de l'Aguda, on es va enregistrar el disc Mariam Matrem, i es va presentar a l'església de Sant Pere de Terrassa els passats 1 i 4 de maig. A Ponent la gira passarà pel monestir de Cellers (Segarra), l'església d'Olius (Solsonès), Sant Pere de Graudescales (Solsonès), la col·legiata de Sant Pere de Ponts (Noguera) i la torre de Vallferosa (Segarra), on culminarà la gira l'agost del 2015.