memòries
ferran aisa
Vivències d'un militant antifeixista
Ramon Arau i Latre (Barcelona, 1920) ha escrit les memòries de la intensa vida que li va tocar viure entre el juliol del 1936 i el gener del 1939, és a dir, entre els 16 i els 19 anys. Per escriure aquest llibre ha comptat amb la col·laboració del professor i historiador Salvador Domènech, que ha tingut cura de l'edició, contextualitzant i afegint un annex final en què explica què va ser l'Institut-Escola de la Generalitat i l'Institut Escola Pi i Margall, entitats on era alumne Ramon Arau a l'època de la Guerra Civil espanyola.
En els darrers temps, les editorials catalanes han anat publicant testimonis de les vicissituds particulars de militants antifeixistes que van viure en primer pla els esdeveniments de la revolució social i de la Guerra Civil, entre els quals hi ha Diario de un revolucionario republicano (Base, 2010), de Joaquín Aisa Raluy; De soldat de la República a presoner de Franco (Cossetània, 2012), de Josep Farrés i Baqués, i ara Viena publica les memòries de Ramon Arau, De la utopia al camp de concentració. Records d'un soldat de la lleva del biberó.
Salvador Domènech ens presenta l'autor d'aquest interessant llibre, escrit en primera persona, d'un testimoni dels fets que van tenir lloc entre el 1936 i el 1939: “Als noranta-quatre anys, Ramon Arau continua essent un idealista, un romàntic revolucionari, el jove amb inquietuds que creu en la utopia, amb una veritable impregnació d'anarquisme teòric. És un ciutadà compromès que té l'esperança que una societat i un món millors i més justos són possibles. Encara avui aspira a una mena de república federal universal on estiguin integrades totes les nacionalitats en una mena de paradís terrenal, l'Arcàdia...”
Quan el 19 de juliol del 1936 es van aixecar els militars rebels contra la República, Ramon Arau era un jove estudiant de 16 anys que vivia amb els seus pares al carrer Torrent de l'Olla de Gràcia. Des d'un primer moment es va posar al servei dels antifeixistes i va crear amb els seus companys estudiants de l'Institut-Escola Pi i Margall la Secció d'Estudiant que es va adherir al Sindicat Únic de Professions Liberals de la CNT, que presidia el mestre racionalista Joan Puig Elias.
Entre comunistes i anarquistes
El jove Arau aviat va veure quina era la diferència entre els comunistes i els anarquistes, els primers completament dirigits per consignes antirevolucionàries i els segons més idealistes i revolucionaris. A les memòries d'Arau podem llegir com era aquella Barcelona revolucionària anterior al maig del 1937 i el posterior domini comunista amb detencions arbitràries contra els militants del POUM i de la mateixa CNT. El mateix Ramon Arau va ser tancat a la Model l'any 1937. Posteriorment va ser mobilitzat per formar part de la lleva del biberó i va ser enviat al front per lluitar a la Batalla de l'Ebre. Ramon Arau explica què va representar aquella batalla en la derrota de la República i la seva detenció pels militars franquistes i el seu trasllat a un camp de concentració.
Ramon Arau també descriu el seu pas per Bilbao: “Era el 27 de gener del 1939 i estaven celebrant l'alliberament de Barcelona. En altres circumstàncies jo hauria celebrat el meu aniversari. Acabava de fer dinou anys i em sentia com un vell acabat. Caminàvem seguint la vorera del riu Nervión fins a arribar al camp de concentració per a presoners de guerra instal·lat on hi havia l'antiga Universitat de Deusto.”