CRÍTICA
À.Q
Un altre justicier venjatiu
Després d'haver rodat Carne de neón, Paco Cabezas ha volgut fer les Amèriques i ha aconseguit filmar una pel·lícula hollywoodiana amb Nicolas Cage. D'entrada la cosa pot tenir el seu mèrit, però ens trobem amb un nou cas de cineasta espanyol que traslladat a Hollywood no fa res més que una sèrie B de segona categoria, amb una estrella en decadència i un desig d'enlluernar el cinema espanyol per haver conquerit el somni americà, encara que sigui amb un subproducte.
Tokarev és la clàssica història de venjança situada en el món de la màfia russa. El títol fa referència a les armes que utilitzen els mafiosos russos. Cage hi interpreta un criminal reformat que surt de la presó i segresten la seva filla. Després de denunciar el cas, acabaran trobant el cadàver de l'adolescent. A partir d'aquesta premissa podem suposar què és el que farà Cage, convertit en justicier: enfrontar-se a les salvatjades de la màfia russa per tal de mantenir intacte l'honor familiar.
L'home comença a explorar els baixos fons per tal de descobrir quins van ser els motius del segrest i assassinat de la filla. Mentre ell actua de manera impecable, la mare de la noia assumeix el paper de màrtir resignada. Com es pot suposar el guió és mecànic, no hi ha ni una idea original i la pel·lícula avança cap al més previsible. Els únics moments que apunten alguna cosa suggestiva són els primers minuts de metratge, abans del segrest, quan es mostra la complicada relació entre la noia i la seva família.
Per altra banda, Nicolas Cage està més pendent del pentinat engominat que d'oferir una bona actuació. Sembla que no es cregui gaire el seu paper i que només li quedi el recurs de sobreactuar.