Una entremaliadura de Richard Strauss

Fausto Nardi (el director que va triomfar l'any passat a la mateixa església del Carme de Peralada amb La prohibició d'estimar, una òpera primerenca de Wagner) va comentar abans de començar el concert que, a partir de l'experiència dels assajos, els intèrprets havien decidit canviar l'ordre del programa atenent al cronològic de les peces i dels seus compositors: primer interpretarien sis cançons de Richard Strauss i després el Quatuor à cordes n. IV avec voix, una obra, amb poemes de Rilke, composta per Philippe Fénelon, present a la sala, del qual el festival estrenarà la setmana vinent l'òpera Flaubert & Voltaire. Enmig, va mantenir-se la versió arranjada per quintet de Till Eulenspiegel, un poema simfònic que Richard Strauss va compondre per a gran orquestra inspirant-se en una popular figura del folklore alemany.

Till Eulenspiegel és un camperol murri i trampós i, d'acord amb el personatge, l'obra de Strauss té un aire festiu d'entremaliadura que va donar molt de joc al quintet de vent (excel·lent la trompa) i cordes extret de l'Ensemble Orquestra de Cadaqués. La peça va sonar clara, potser encara més clara després d'una certa sensació de confusió en la interpretació (amb una orquestració del jove compositor català Adrià Barbosa) de sis de les moltes cançons compostes per Strauss. Hi havia una barreja sonora potser a causa de les condicions acústiques de l'església, on el volum orquestral va semblar excessiu, cosa que també va fer que Ángeles Blancas, amb una veu molt potent, forcés els aguts fins una certa estridència. En canvi, els aguts van semblar més modulats, concentrats i intensos com un crit profund en la interpretació de la peça de Fenelon, amb la qual la soprano madrilenya va mostrar el seu compromís amb la música contemporània. Un concert amb risc i, per tant, interès.