Ferralla molt lucrativa
‘Transformers: la era de la extinción' arriba als cinemes com un dels fenòmens de taquilla de l'estiu, amb les dosis habituals d'acció, explosions i efectes de la saga
La primera entrega de Transformers, estrenada el 2007, encara va obtenir un aprovat de la crítica nord-americana, però les següents pel·lícules han suspès, i el quart episodi, La era de la extinción, que arriba avui als nostres cinemes, té la nota mitjana més baixa, segons el portal Metascore: 31 sobre 100. Res d'estrany si mirem la trajectòria del seu director, Michael Bay, plena d'explosions i efectes especials i precària en profunditat dramàtica: Armageddon, Pearl Harbor, La roca...
Fixem-nos, doncs, en les xifres, perquè per a Michael Bay (el quart director més taquiller de tots els temps) i per a aquest tipus de superproducció, sí que importa la grandària: dels robots, de la catàstrofe que amenaça el planeta, de les explosions, del pressupost, de la taquilla... La pel·lícula té una durada de dues hores i 45 minuts, i s'estrena en unes 700 sales de tot l'Estat. Ha costat 157 milions d'euros i ja n'ha recaptat 752 a tot el món en menys d'un mes. Optimus Prime, líder dels autobots (camió o cotxe que es transforma en robot), mesura 8,5 metres d'alçada, però és ben petit comparat amb els dinobots. Vegeu-lo a la imatge del costat cavalcant Grimlock, el més poderós dels dinobots, els seus aliats en la lluita contra els Decepticons (els robots malvats).
Els dinobots són la gran novetat d'aquesta quarta entrega cinematogràfica. Els fans de la franquícia reclamaven de fa temps que la saga cinematogràfica incorporés aquests personatges a mig camí dels robots i els dinosaures. La nova pel·lícula comença després d'una gran batalla que arrasa una ciutat, però salva la humanitat. Una nova amenaça, antiga i poderosa, posa en perill la Terra, i un grup d'humans i els autobots s'hi enfronten. Per aconseguir la victòria, busquen l'aliança dels dinobots, uns llegendaris autobots que poden adoptar forma de dinosaure.
A més de les novetats robòtiques, la quarta entrega de Transformers (l'última que dirigeix Michael Bay) ha renovat completament el repartiment humà. Mark Wahlberg lidera els homes que lluiten per salvar el món, acompanyat pels joves Jack Reynor (que roda un Macbeth amb Michael Fassbender) i Nicola Peltz (Bates Motel). El veterà Stanley Tucci s'estrena a la saga.
Joguines de cine
El món de les joguines és una bona font d'inspiració per al cinema. I per als negocis. De pel·lícules i sèries inspirades directament en joguines trobem Masters de l'Univers. Aquestes figures d'acció van néixer després que la firma de joguines Mattel –principal competidora mundial d'Hasbro, productora de les joguines Transformers– rebutgés l'any 1976 l'oferiment de la companyia de Georges Lucas de comercialitzar les figures de Star Wars, una falta de visió només comparable a la que va tenir la Decca quan va rebutjar els Beatles. Mattel, que ha adaptat als dibuixos animats Barbie, va voler aleshores esmenar la plana i va donar voltes per a la creació d'una figura d'acció amb què pogués crear una franquícia per distribuir en el món del còmic, els dibuixos animats i el cinema. I així van néixer els Masters de l'Univers, liderats pel musculat He-Man –que en el cinema va interpretar Dolph Lundgren–, que havia de lluitar contra el malvat Skeletor. Actualment, Hasbro comercialitza, a més de Transformers, les figures articulades de Star Wars.
