Crítica
música
Madurant adequadament
Bryan Adams va irrompre en l'escena internacional a mitjan anys vuitanta com una espècie de rèplica melòdica i canadenca a Springsteen. Adams potser mai no ha aconseguit el vistiplau de la crítica, però no li ha calgut: té un públic fidel i quan es venien discos, en va vendre milions.
Amb aquestes credencials, Bryan Adams es va presentar dijous al Festival de Cap Roig, als 54 anys i en plenitud, amb un format ideal per a temps de crisi, un concert acústic molt apropiadament titulat Bare bones (esquelet), que deixa literalment en els ossos algunes de les seves cançons més conegudes i altres que no ho són tant. Com va dir ell, amb un sentit de l'humor excel·lent durant tot el concert, “és el meu xou, ok?”. O sigui, que si t'agrada bé i, si no, també.
Però al públic que omplia les grades de cap Roig li va agradar molt. Bare bones mostra Bryan Adams en una envejable maduresa: algunes d'aquelles cançons que ara fa trenta anys mostraven una certa tendència a l'excés de sucre o a un rock radiofònic d'arranjaments massa convencionals, guanyen ara molts punts tocades només amb la guitarra acústica i l'harmònica eventual d'Adams i el piano del seu còmplice, Gary Breit: gairebé dos bessons sota la gran calavera amb barret de copa que presidia l'escenari.
“Trenta anys de música en la forma més mínima”. Així va presentar Adams aquesta proposta, farcida d'èxits i d'interactivitat amb el públic. Adams va recuperar les seves col·laboracions amb Barbra Streisand (Finally found someone) i amb Sting i Rod Stewart (All for love) i en tots dos casos va fer la broma d'anunciar la presència de tots ells a l'escenari. També va recordar com van coincidir amb Paco de Lucía a Jamaica i van col·laborar a Have you ever really loved a woman?, una d'aquelles balades monumentals d'Adams que poden aconseguir que un home es declari en públic a una dona, com va passar a cap Roig quan va sonar Heaven. Reservant fins i tot un espai del concert per a les peticions improvisades del públic –Please forgive me, entre altres–, Adams es va confirmar com tot un mestre de l'escena.