Llibres

novel·la

Xavier Coromina

Ningú no pot crear de franc

El procés de creació és complicat i ningú no se n'escapa; d'aquí que la creació de Déu sigui sublim i, algun dia, m'agradaria parlar-ne. Però avui, a propòsit d'aquest llibre del rabí, cabalista i estudiós de la tradició jueva Yudl Rosenberg, hem de conformar-nos a constatar que autors, traductors i lectors estem sotmesos a unes quantes regles inevitables, entre les quals, la coherència i la versemblança.

I em sap greu, perquè tant els uns com els altres em són d'allò més simpàtics, i l'editorial, admirable, pel favor que ens fa de posar-nos a l'abast aquesta col·lecció de divagacions filosòfiques tan interessants com la que ens ocupa: una novel·leta sobre la creació d'una criatura redemptora –el golem– a partir d'unes quantes fórmules rituals de moviments i de cites dirigides a una figura de fang inerta.

L'obra es refia massa que, per crear, només calgui creure; tal com el Maharal coneix allò que maquinen els enemics dels jueus: li ho diu Déu i llestos: “el rabí va demanar que li vingués la solució en un somni inspirat pel cel. I va obtenir una resposta clara.”

Però no n'hi ha prou, perquè crear prenent com a autoritat una faula externa porta inherent el perill de perdre's en el laberint de la ficció. Diguem-ho aviat: aquesta història del golem, el rabí Rosenberg la va publicar a Varsòvia el 1909 com la còpia d'un manuscrit del segle XVI que hauria comprat a un rabí de Metz, i consistiria en el relat fet per un altre rabí, Isaac ben Reb Simson Katz, que seria el gendre i testimoni del creador del golem, el Maharal de Praga, el rabí Judà ben Betsalel (c. 1525-1609). I diguem-ho clar: està mal construïda, a pesar de l'enorme influència que ha arribat a tenir, des del clàssic de la novel·la fantàstica, El gólem (1915), de Gustav Meyer, fins a les obres de dos premis Nobel com Isaac Bashevis Singer i Elie Wiesel, passant per pel·lícules, obres de teatre, òpera o el poema El Gólem, del 1958, de Jorge Luis Borges, influència que tampoc no ha d'enlluernar-nos.

Anem al gra i donem-ne quatre mostres. Un parell o tres poden semblar tangencials: un error greu de focalització, ja detectat pel traductor a la pàgina 103, on el narrador muda d'emissor a referent sense causa; un altre, de coherència, que el golem, mut, a vegades parli i a vegades no, i unes quantes, de versemblança, la presència, a la Praga del segle XVI, de comissaries i policies, bombers, servei de correus amb bústies, professors d'educació infantil i fàbriques que es fa tan anacrònica que desfà l'encanteri de la lectura.

Però encara se'n fa més una mort diagnosticada per tuberculosi el 1589, perquè la denominació que apareix tant en aquesta edició catalana com en l'anglesa de Curt Leviant, del 2007, que Manuel Forcano segueix de ben a prop, no va aparèixer fins a la dècada de 1820 (i en català, el 1840). Allò que rebla el clau, però, és que el golem, el nostre savi el pugui matar abans de crear-lo.

Expressionisme
El 1920, Paul Wegener i Carl Boese van dirigir Der Golem, wie er in die Welt kam, considerada una obra mestra de l'expressionisme alemany i un precedent del mite de Frankenstein. El gólem és considerat el primer gran film sobre monstres de la història del cinema.
El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga
Yudl Rosenberg
Traducció: Manuel Forcano Editorial: Adesiara Barcelona, 2013 Pàgines: 190 Preu: 17,10 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.