cultura
Gary Frank
Dibuixant de còmics
“Mostro els ulls de Batman”
Si introdueixes canvis en un personatge clàssic
i no funcionen,
és reversible
i no funcionen,
és reversible
El dibuixant Gary Frank és conegut per haver renovat la imatge de superherois tan llegendaris com Batman i Superman en obres com Batman: tierra uno i El origen de Superman, juntament amb el guionista Geoff Jones, supervisor de les adaptacions dels personatges de DC als diferents mitjans.
Quins reptes li ha suposat la
reinvenció d'un personatge tan conegut com Batman?
reinvenció d'un personatge tan conegut com Batman?
Visualment, el canvi més important que em vaig proposar va ser que els seus ulls fossin visibles; volia que el lector connectés amb ell com a ésser humà i no com a un heroi. El punt de partida del nostre llibre és que tracta sobre un home que està aprenent a ser Batman, i per tant era important que la gent entengués que es tracta d'un home amb una màscara, i que no se centressin en aquesta màscara. Vaig poder buscar unes expressions que probablement no haurien estat possibles amb la tradicional màscara de Batman amb els ulls coberts.
I pel que fa al contingut?
Ja s'ha explicat molts cops l'origen de Batman; no tenia sentit tornar a explicar el mateix, volíem mostrar un punt de vista diferent. Geoff va decidir que les relacions entre els personatges serien la clau de la història. Els personatges al voltant de Bruce Wayne el van definint, no són només secundaris que donen color al protagonista sinó que influeixen en allò en què es converteix. Una de les coses que vam decidir molt al començament va ser que Alfred no és només un majordom, és una figura paterna, un guardaespatlles que li ensenya el que sap. Li explica elements tàctics que haurà de fer servir, necessitava aprendre d'algú tot allò que sap. A mesura que avança l'acció, els elements policials procedeixen de Jim Gordon. Els secundaris construeixen Batman.
Algun altre dibuixant m'ha comentat que el principal atractiu per dibuixar Batman és la seva ambigüitat moral i ètica.
Batman està sempre en evolució, és algú que no sap ben bé què vol ser i que es va definint. No té unes línies morals ni un objectiu gaire clars, fa el que fa com a resposta a l'assassinat dels seus pares. Vol enxampar els culpables, cosa que fa al final d'aquest llibre, i des d'aquell moment no sap ben bé què ha de fer. Però pel camí ha esdevingut quelcom diferent, i els llibres posteriors explicaran en què s'ha convertit. La moral ve dels personatges secundaris; Alfred és un soldat que pensa com un soldat, i per ell els problemes són molt fàcils de resoldre, no té cap mena d'ambigüitat. Bruce respecta Alfred al començament, però va aprenent a pensar per si mateix.
Batman és un personatge que agrada a lectors no especialitzats en superherois, i de fet ‘Batman: tierra uno' ha esdevingut un èxit de vendes.
Hi ha grans personatges de superherois que són una catarsi per al lector. Superman és allò que ens agradaria ser i que no som. Però la clau de Batman és que és un humà que resol problemes. És un milionari que es posa un vestit i lluita contra els delinqüents als carrerons. Ofereix al lector la possibilitat de veure algú com ell que lluita contra allò que ens fa por.
Amb l'onada de pel·lícules basades en superherois que es fan ara, és inevitable tenir-les en compte quan es dibuixa?
Sí, i al revés, a El hombre de acero hi havia diàlegs directament extrets dels còmics, també del nostre. Hi ha una pol·linització entre els mitjans, que es van encreuant, i no es restringeix a les pel·lícules de superherois. Vivim en un món on conviuen diferents disciplines, i el còmic està influït pel cinema: els enquadraments, la narrativa... És impossible dibuixar un còmic totalment lliure d'influències.
Personalment li agraden més els Batman de Tim Burton o els de Christopher Nolan?
Són totalment diferents. Les pel·lícules de Tim Burton són divertides, m'agraden els elements visuals i intueixes que mentre les feien s'ho van passar molt bé. És com una pel·lícula de Nadal per veure en família. Evidentment, el plantejament de Nolan és més adult, més sofisticat, però no estic segur que hi aprofundeixi més.
El fet de dibuixar ‘El origen de Superman' amb Christopher Reeve com a model físic per al personatge suposa un acte d'amor a la pel·lícula de Richard Donner?
Probablement qualsevol dibuixant de còmics voldria dibuixar Superman, que és el pare dels superherois. Quan jo vaig tenir l'oportunitat de fer-ho vaig tenir clar que Christopher Reeve era perfecte per al personatge. Amb Batman no ho hauria pogut fer, perquè la força resideix en la màscara, independentment de l'actor que hi hagi a sota.
Haver dibuixat Batman i també Superman és una oportunitat per alternar la foscor amb la lluminositat.
Exactament, la qual cosa és atractiva. Batman és molt sinistre, és un lloc massa espès per passar-hi cada dia. Després del primer Batman vaig dibuixar la nostra adaptació de Shazam, que és un personatge per a tota la família. És un altre dels superherois icònics, gairebé anacrònic. La idea d'un noi que diu una paraula màgica i esdevé poderós és la destil·lació dels superherois.
Què opina de les reinvencions tan radicals que es fa d'alguns personatges, canviant-los el gènere o la raça?
Tots aquests personatges són molt vells. Si a la base hi ha un bon personatge, introdueixes canvis i no funcionen, no importa. Deu anys després ningú no se'n recordarà i sempre es pot tornar al cor del personatge, és reversible.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.