Noomi Rapace i Michaël R. Roskam. ENTREVISTA
, actriu i director. bERNAT sALVÀ
Els baixos fons de Brooklyn
Amb Bullhead (2011), el seu primer llargmetratge, el cineasta belga Michaël R. Roskam va aconseguir una nominació a l'Oscar i ser considerat un dels joves cineastes amb més projecció. La entrega (The drop) és el seu segon film, el primer fet als Estats Units, i arriba demà, últim dia del Festival de Sant Sebastià, amb moltes possibilitats d'endur-se algun premi important. Amb la complicitat dels actors Tom Hardy, Noomi Rapace i el malaguanyat James Gandolfini (en el seu darrer treball), Roskam retrata uns personatges en els esglaons més baixos del territori d'uns gàngsters txetxens.
Costa entendre Bob (Tom Hardy), el protagonista. No sabem si té por o si, en realitat, té molta sang freda. Com el vau plantejar?
Michaël R. Roskam: És un personatge molt complex, i teníem ganes de jugar amb ell. La qüestió és si té sang freda o només és una màscara. Realment mai no ho saps. Potser només és una víctima, un noi traumatitzat. M'agrada per això, perquè no l'acabes d'entendre. És una mena d'idiot savant, interpreta literalment la innocència, fa veure que és idiota, però potser sap molt més del que mostra. Hi ha molts personatges així en la història del cinema i la literatura, gent que es vol protegir amb una màscara en un món perillós.
Posar-se una màscara té a veure també amb la feina d'actor?
Noomi Rapace: Jo vaig desenvolupar la capacitat de ser diferents personatges com un camí per sobreviure, per arribar a ser qui volia ser. Volia controlar el meu destí, la meva infelicitat. Provinc d'una situació disfuncional, d'un entorn sense diners, i per sobreviure necessites ser capaç de ser altres persones, i això implica estudiar-les. Tot això té a veure amb la interpretació, amb la feina d'actor. Al llarg de tota la meva vida, públicament he interpretat diferents papers, des que tinc records.
A quin gènere pertany la pel·lícula? Un ‘thriller', un drama, cinema negre?
M.R.R.: M'agrada dir que és una pel·lícula de personatges amb suspens.
N.R.: Sona pretensiós [riuen].
M.R.R.: És un film noir, i també es pot considerar un drama criminal...
N.R.: I és una història d'amor, en diferents direccions: parla de falta d'amor dels personatges, d'amor per una altra persona, per un gos... No és una història d'amor típica, una comèdia romàntica; té més a veure amb films com Asesinos natos.
Quins records guardeu de James Gandolfini, que va fer amb vosaltres el seu darrer treball?
M.R.R.: Una de les coses importants és que treballava des de la humilitat, mai es repenjava en la seva gran experiència, considerava que res no és obvi, que s'ha de treballar, construir de nou, en cada nou personatge. Em va sorprendre que estigués nerviós el primer dia, però em va dir que hi havia d'estar, per fer-ho bé havia d'estar en tensió com si fos la primera vegada. A part, jo destacaria que com a persona era molt divertit. Un dia durant el rodatge ens va convidar a tots a sushi. No només als actors i al director: absolutament a tot l'equip, fins i tot als conductors.