Més generals que a la Xina

Casos recents com les descobertes d'un carregament de 147 quilos de cocaïna en el Juan Sebastián Elcano o d'una caixa B a la base aèria de Getafe han tret a la llum algunes de les ombres que amaga l'estament militar espanyol. També corroborarien les acusacions de corrupció i malversació de fons públics que des de fa un temps llança Luis Gonzalo Segura, l'Snowden espanyol, tal com se'l coneix en alguns àmbits, un tinent en actiu que s'ha convertit en tot un fenomen literari des que ha anat a la presó per publicar una novel·la de ficció, Un paso al frente (Tropo Editores). Tot això en ple segle XXI i en aquest Estat que es vanagloria de ser demòcrata.

Tant ell com el seu editor, Óscar Sipán, van ser ahir protagonistes de Liberisliber, la Fira d'Editorials Independents que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Besalú. En l'acte de presentació, que va captar l'interès de molt públic, Sipán, sarcàsticament, va començar agraint “la campanya de màrqueting” impulsada per l'exèrcit que els ha dut a vendre 22.000 exemplars, convertint-se així en un dels 10 llibres més venuts en tot l'any. Va explicar com d'entre els 1.200 manuscrits que li arriben a les mans anualment –n'acaben publicant cinc– ja van veure que el relat de Luis Gonzalo Segura era més que un llibre, “era una revolució!”. Per això el van publicar i a partir d'aquí és quan l'exèrcit els fa la vida impossible perquè no els agrada “el que mostra el mirall”. Prohibeixen el llibre a les casernes i immediatament la novel·la –que és de ficció, recordem-ho– es converteix en objecte del desig per part de la tropa i suboficials que compren el llibre en massa. “Fins i tot sabem d'algú que ha comprat les 7 edicions per solidaritzar-se”, va explicar Sipán. L'exèrcit pirateja el llibre i grava totes les presentacions públiques –ahir a Besalú? “segur”, contesten– per evitar que la gent en parli. L'exèrcit condemna a presó al tinent Segura, que es declara en vaga de fam durant 22 dies. “Va ser molt dur”, explica l'escriptor, que denuncia maltractaments psicològics constants i fins i tot la voluntat que perdés la vida en algun moment oferint-me menjar en ple procés de vaga de fam”. El cas, el portarà als jutjats, declara.

Amb tot, no tot són dards cap a les Fuerzas Armadas. Remarca que la majoria de militars són gent normal, “que també ho passa malament quan detecta injustícies o les pateixen”. Però recorda que a les bases no hi ha llibertat i sí una jerarquia dictatorial “molt hostil que tot sovint exerceix pràctiques mafioses”. En sortir al carrer és aleshores quan el soldat s'adona que hi ha democràcia. “Hi ha un moment, però, que has de dir prou perquè”, com bé adverteix, “en tots els àmbits s'estan pagant els plats trencats de fa anys i dècades anteriors”. Reconeix que ell també va esperar a tenir certa solidesa professional per denunciar el que veia i que el nivell d'exposició és duríssim, però ho tornaria a fer. A la 7a edició que tot just acaba de sortir d'impremta ha incorporat una cita de Joan Baez: “Si no intentes canviar la corrupció, és que pertanys a ella.”