Primavera d'hivern

Si ll'altre dia dedicàvem el nostre comentari a la paraula “tardor”, hui volíem continuar tractant les altres denominacions amb que es designa esta estació de l'any. Un dels noms que amb més insistència han volgut recuperar gramàtics i escriptors valencians es “primavera d'hivern”. Isabel - Clara Simó l'utilitza en el seu llibre “Julia”, tan llegit entre els estudiants valencians: “La sogra estava groga, com una fulla d'arbre a la primavera d'hivern”; Francesc Mompó també el fa servir en “Fronteres de vidre”: “havent rebut algunes nevades de primavera dhivern”. Són només dos botons de mostra. Els mallorquins també usen esta expressió, però a més en tenen una altra de paral·lela: “primavera des fred”. (Ja saben vostés que els mallorquins, igual que els tarbenencs, utilitzen l'anomenat article salat, es a dir, “es” i “sa” en compte de “el” i “la”, respectivament.) La primavera es percebuda en les dos expressions com una estació de transició: a la calor estiuenca o al fred hivernal. I encara hi ha més noms. Alguns molt curiosos i poètics. Com “rerevera”, per exemple, que s'ha format per analogia amb primavera, però canviant el prefix “prima” per “rere”. I també la paraula “autumne”, formada directament a partir del llatí “AUT.MNU”, i que connecta amb les denominacions d'altres llengües del nostre entorn cultural: “automne”, en frances; “autumn”, en angles (el britànic, perquè en angles america es diu “fall”, que significa “caiguda”); “autunno”, en italià... I encara hi ha algun altre nom. Però eixe, si les circumstàncies no ho impedixen, el comentarem un altre dia. Ja comprendran perquè. Demà més.