Migrar?

ASanta Cristina d'Aro descobreixo ben viu un ús del verb migrar que trobo extemporani. En l'època dels grans moviments migratoris i les migracions informàtiques, quan els nens cristinencs migren és que estan engelosits. Llavors els apliquen una teràpia ben natural, anar a tirar pedres al mar, a veure si s'esbargeixen i deixen de migrar. Els diccionaris també defineixen migrar com consumir-se d'impaciència o d'enyorament, però l'ús predominant és el d'anar d'un lloc a un altre. En canvi al Baix Empordà la mainada migra que migraràs cada cop que les coses es torcen una mica. Jo l'enveja la sento per les múltiples maneres d'anomenar la maquineta de treure punta al llapis. Jo que només en deia la maqui, he descobert sorprès que aquell fòtil amb ganiveta té altres noms: rascador (Artés), trencapunxes (Súria), escurça (l'Escala), trempador (Solivella) o trempallapis (Roda de Ter). Gairebé tants noms com colors tenia la meva capsa de llapis Alpine! Vaig fer una crida des d'aquest article per mirar d'ampliar-ne la col·lecció i n'he rebut un grapat, molts de repetits. De nous, però, només dos. En Joan Catot diu que a Monistrol de Calders en diuen refila (lògic, perquè refilar vol dir, entre altres coses, “fer acabar en punta”) i en Joaquim Carbonell diu que a Sant Just Desvern sempre n'han dit refinador (també prou lògic, perquè refinar vol dir “fer més fina una cosa”). Aneu, doncs, refinant i refilant el llapis que el 9 de novembre es veu que no es podrà votar amb bolígraf i amb llapis encara gràcies. Això sí que ens fa migrar, però més val que deixem estar les pedres, que encara ens les fotríem a la nostra teulada.