El Memorimage s'estén per Europa

La projecció danesa sobre la caiguda del mur de Berlín (1989, com va caure el mur de Berlín) dels directors Anders Østergaard i Erzébet Rácz inaugurarà el 5 de novembre el Memorimage 2014 de Reus. En total, s'exhibiran 9 produccions catalanes i 7 d'internacionals que empren les imatges d'arxiu per construir una història fílmica. Una de les novetats d'aquesta novena edició és que la projecció inaugural es podrà veure de manera simultània a 15 ciutats europees i, posteriorment, s'iniciarà un col·loqui en xarxa amb els protagonistes d'aquesta producció. El protagonista del film és el primer ministre hongarès Miklós Németh. Nomenat el 1988, va decidir abandonar l'extensa i costosa frontera nacional com a primer pas per restaurar l'economia del seu país. A partir d'aquesta decisió, una parella de joves d'Alemanya de l'Est viatja a Hongria amb l'esperança d'escapar a Occident mentre la frontera encara sigui oberta. Finalment, la parella queda atrapada a la zona i el jove mor a causa d'un tret. Un dramàtic desenllaç, però, que va posar en marxa els mecanismes que farien caure el mur berlinès el novembre de 1989.

A banda d'aquesta estrena internacional simultània, el festival també recupera la dotació econòmica de 300 euros en la categoria MemoriReus, premi que atorgarà el patrocinador Gràfiques Rabassa a produccions de temàtica centrada en la demarcació de Tarragona. La resta de quatre premis (Ciutat de Reus, Cinema Reuscat, premi del Públic i el Memorijove) es mantindrà sense dotació econòmica com és habitual des del 2012.

L'opera prima de Jordi Morató Sobre la marxa serà l'encarregada de cloure el festival el 8 de novembre, al Bartrina. Aquesta pel·lícula fora de competició narra la història de l'anomenat Tarzan d'Argelaguer, el qual va aixecar construccions inversemblants al costat d'una autovia. Unes construccions que en finalitzar cremava per tornar a reconstruir en una successió interminable.

La directora del Memorimage, Anna Marquès, va afirmar que enguany es tracta d'un “festival de commemoracions i homenatges”. En relació amb el primer aspecte, Marquès va destacar Brussel·les 1944, que tracta l'alliberament de la capital belga dels nazis a finals de la II Guerra Mundial, el centenari del naixement d'un personatge com Charlot amb la projecció d'alguns curtmetratges de l'any 1914, el bicentenari del naixement del general Prim (Prim, anatomia d'un general) i l'aniversari de la mort de Mandela (Nelson Mandela, el mite i jo). Pel que fa als homenatges, Marquès va enumerar projeccions com ara la relacionada amb la investigació de la guerra bruta per part del periodista Xavier Vinader; Records glaçats, sobre l'oceanògrafa espanyola Josefina Castellví; El retratista, sobre el mestre de Mont-roig Antoni Benaiges, que va prometre el mar als seus alumnes de Burgos, i la visita de Salvador Dalí a Tarragona als anys setanta. En l'àmbit pedagògic, la directora va destacar el bon ritme d'inscripcions d'alumnes en la secció Memorijove –fins a la data 800 estudiants–, fet que demostra segons ella que “l'audiovisual és una eina important en l'ensenyament”.