cultura
MIQUEL VALENTÍ
PRESIDENT DE L'AGRUPACIÓ SARDANISTA I CULTURAL FLORICEL, D'ANGLÈS
“Els joves lliguen la sardana amb la gent gran”
Com celebren el seixantè aniversari de l'entitat?
No hem fet res d'extraordinari per les circumstàncies en què ens trobem. Vam fer l'aplec de la sardana [tercer diumenge de juny]: van venir els grallers i els geganters d'Anglès, amb els gegants Miquel i Remei.
Quants són a la junta? Quants socis tenen?
Cada vegada hi ha menys temps i a la junta som pocs, els que tenim disponibilitat. Fem crides perquè vingui gent a col·laborar. El que hauríem de fer és renovar [la junta]. Toca que entri gent amb il·lusió. No és que no en tinguem, però no és la mateixa del principi. De socis, en tenim uns tres-cents, que paguen una quota de setze euros a l'any.
Vostè és president des de l'any 1990. Han estat sempre els mateixos? Quines activitats fan?
La gent ha anat canviant. Fem l'aplec i audicions de sardanes al juliol. Aquest any, ho hem fet tres divendres al vespre a la plaça Catalunya. Fem les que podem per dificultats econòmiques. Vam deixar de fer concursos de sardanes perquè la mainada té altres activitats a fer, i costava trobar el moment perquè en fessin. També se n'ha fet als col·legis, i ho promovia la Diputació de Girona fa uns anys.
Teniu colla sardanista?
Als principis, sí que hi era i anava a concursos.
És difícil convèncer el jovent en el món sardanístic?
Sí, els costa. N'hi ha que en saben perquè n'han ballat. Però ells lliguen sardanes amb gent gran. No és l'ambient que agrada als joves. Sí que es veu gent jove en concursos. Però un grup de gent hauria de facilitar que les activitats sardanistes formessin part d'uns actes o d'un ambient [d'oci]. És això, el que convindria a Anglès. Hem de trobar relleu a la junta.
A partir de quan se'n pot aprendre?
A partir de quatre anys, ja s'hi podria anar. La sardana és una cosa de fa molt temps. Qualsevol que en sàpiga una mica, s'hi pot enganxar. La sardana ens caracteritza, igual que la cobla.
I què s'hauria de fer?
El que caldria, des del meu modest punt de vista, és que altes instàncies fessin servir sardanes en les seves activitats. S'ha demanat que la sardana sigui considerada dansa nacional de Catalunya, però encara no ho és. Ja sé que els castellers són molt més espectaculars, però també hi ha coses boniques a la sardana. Si, per exemple, en els mitjans sortís un resum a la setmana, que és veiessin, també aconseguirem enganxar més gent.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.