Una llum tènue i l'escenari ple de caixes amuntegades. Algunes porten números i lletres: 2009, Nada o Octubre. Són els títols d'algunes de les cançons que Love of Lesbian ha portat damunt dels escenaris des que van començar l'any 1998. A l'Auditori de Girona tocava fer endreça, “fer dissabte”, que va dir Santi Balmes. Amb Nada, la banda va destapar un a un els records de tota una vida i els va anar guardant entre aquestes quatre parets fetes de cartró. Les fantasies i les cabòries de tots aquests anys van fer acte de presència durant l'espectacle Miralls i miratges en forma de personatges: un home siamès de dos caps de pell verda, un ancià, uns titelles equilibristes o una menuda sirena blava. Una posada en escena impecable per ajudar a entendre el significat de peces per emmarcar com ara Domingo astronómico, Segundo asalto, Mi primera combustión, Belice i Voy a romper las ventanas. Aquest cop les cançons no eren per cantar-les, sinó per recitar-les.

El mobiliari emocional i escènic va anar canviant durant les dues hores d'espectacle, passant d'una habitació plena de caixes a una silueta urbana mentre sonava Wio, antenas y pijamas fins a acabar en una plaça d'un poblet que està en plena festa major amb els seus fanalets amb el so de Limousinas de fons. L'endreça poètica va acabar amb una delirant Club de fans de John Boy en versió tango i una de l'última fornada: Manifiesto delirista. Aquest espectacle únic i irrepetible, que té data de caducitat aquest hivern, els servirà per fer un punt i a part en la seva carrera musical, ja que el 2015 faran un any sabàtic.