Emma Goldman: una vida al servei de l'anarquia

Emma Goldman (Kaunas, Lituània, 1869 - Toronto, Canadà, 1940) era filla d'una família jueva lituana quan aquesta nació formava part de l'imperi rus. Quan tenia 13 anys es va traslladar amb la seva família a Sant Petersburg. Als vint anys va immigrar amb la seva germana Helena als Estats Units i es va instal·lar a Nova York, on va arribar a muntar una cooperativa de costureres i es va casar amb un emigrant nacionalitzat nord-americà. Malgrat que el matrimoni va durar deu mesos, li va servir per conservar la nacionalitat nord-americana.

Goldman aviat es va veure involucrada en el moviment anarquista i es va convertir en una propagadora de les idees de Bakunin. Les seves memòries són precisament un cant a la vida i a l'esperança i la mostra d'un generós activisme de propaganda a favor de l'anarquia.

Aquest primer volum marca el tarannà de la vida d'Emma Goldman fins al 1911. La seva arribada als EUA va coincidir amb el moviment reivindicatiu dels anomenats màrtirs de Haymarket (Chicago), que havia portat a la forca quatre anarquistes. Goldman va conèixer el lituà anarquista Alexandre Berkman, que va ser decisiu en la seva formació anarquista i es va convertir en el seu company.

També en aquesta època va fer-se amiga de l'escriptora anarquista nord-americana Voltairine de Cleyre. Les feministes anarquistes van crear el club Mother Earth (Mares Terra), que oferia xerrades setmanals sobre diversos temes, i vetllades musicals. Gran lectora i amant del teatre, Goldman feia xerrades sobre anarquisme a través del pensament de Tolstoi, d'Ibsen i de Hauptman. Les seves idees anarquistes no dogmàtiques eren defensores tant de l'individualisme de Stirner com del col·lectivisme de Kropotkin.

La jove anarquista es va dedicar a recórrer de punta a punta els EUA i es va convertir en una oradora perspicaç i intel·ligent que defensava tant els treballadors explotats com la dona per la seva condició de desigualtat respecte a l'home. Goldman atreia un nombrós públic a les seves conferències i mítings, i això va despertar el recel de la policia i els serveis secrets nord-americans, que es van dedicar a perseguir-la fins que la van detenir i la van tancar a la presó, moltes vegades.

Goldman va conèixer l'anarquista català Pere Esteve, que havia fugit a Amèrica i denunciava les tortures contra els obrers de Barcelona detinguts arran de la bomba de Corpus. Goldman i els anarquistes del món clamaren contra la nova inquisició espanyola.

La fama de Goldman va saltar les fronteres i va ser convidada a fer gires de propaganda per Europa, especialment per Anglaterra, França, Àustria i Suïssa. A Europa va tenir l'oportunitat de conèixer els grans teòrics de l'anarquisme, com ara Kropotkin i Malatesta, i escriptors com Oscar Wilde. L'any 1909, un altre cop als EUA, va participar en actes de denúncia contra la detenció i posterior execució de Ferrer i Guàrdia. Goldman va difondre la idea de l'Escola Moderna i va col·laborar en la posada en marxa de la Modern School a Nova York. La vitalitat d'Emma Goldman no solament era present en els seus discursos sinó també en la seva forma de viure, sense prejudicis ni falses morals, que li feien dir frases com ara: “Si no puc ballar, la vostra revolució no m'interessa.”