El Tempir atorgarà el guardó Migjorn a Daniel Climent

L'Associació Cívica per a la Normalització del Valencià a Elx, El Tempir, lliurarà els seus premis anuals el pròxim 15 de novembre, en la que serà la segona edició d'uns guardons creats per reconéixer “la trajectòria cívica d'aquelles persones, entitats o empreses que s'han distingit pel seu treball diari a favor de la llengua i cultura valencianes en tres àmbits geogràfics: país, migjorn i Elx”.

El nom del primer dels premiats, al qual ha tingut accés El Punt Avui, és Daniel Climent i Giner, docent de ciències, etnobotànic, divulgador científic i que, a més, va ser el primer professor a fer les classes en valencià a Alacant, actitud que l'ha distingit al llarg de la seua carrera.

El president d'El Tempir, Josep-Enric Escribano, ha destacat la figura de Climent que “s'ha fet mereixedor del guardó per mèrits propis, no només per haver estat el primer a fer les classes en la nostra llengua, sinó per la seua tasca de divulgador, emprant-la amb normalitat i creant escola amb el seu exemple”.

Aquest alacantí, llicenciat en ciències químiques, és autor de diversos llibres sobre la natura i les plantes en particular, centenars d'articles en publicacions com Quaderns de Migjorn o Mètode. Climent ha rebut premis tan diferents com el de la Innovació Educativa, d'investigació o literaris.

Llevar-se les ulleres

Preguntar a Daniel Climent sobre la concessió del premi Migjorn implica dues coses. En primer lloc, aprendre què vol dir aquest mot utilitzat per a definir el territori del sud de la línia Biar-Busot i aprendre d'on prové –del geobotànic català Oriol de Bolòs–. I en segon lloc, explica que la concessió del premi l'ha preocupat, i fent gala del seu humor, es pregunta si és que aquesta gent sap alguna cosa que ell no sap sobre la seua salut. El que no pot evitar, després d'insistir que el premi no és a Daniel Climent, sinó al fet que ha usat la llengua sense pertànyer al cercle de literats o lingüistes.

L'etnobotànic explica que la seua relació amb Elx va començar “en tractar d'entendre el migjorn, un dels llocs on he dedicat molts esforços i energies. Ha sigut en aquest municipi on he entrat en contacte amb molta gent del món científic i cultural, en el sentit més ampli, amb els quals connecte i m'introdueixen en un món que no coneixia, per a parlar de plantes i també de territori. El Camp d'Elx és per a mi un referent educatiu i botànic, un referent de gent que s'estima la terra, el País i que sap els noms de les coses com ells a soles”. Una relació que l'ha servit per a trencar “unes barreres artificials que de vegades es fan des d'Alacant”.

Quan li preguntem per la llengua, Climent es trau les ulleres, les mostra i diu “això són unes ulleres i jo puc estudiar-les, tenen branques, vidre, una muntura, etc. Durant molt de temps el valencià ha fet això, mirar les ulleres, quan el que s'ha de fer és posar-te-les i usar-les. Jo he utilitzat la llengua per a mirar més enllà. Hem d'integrar la llengua en les ciències, l'economia, l'urbanisme, en tots els àmbits de la societat i això, a Elx, ho fan”, subratlla.

El premi

Els premiats rebran una escultura dissenyada i realitzada per l'artista il·licità Antoni Pons, que tracta de conjuminar el recorregut sinuós del riu Vinalopó al seu pas per l'extrem meridional del país i la forma d'un dels gallons que configuren l'aparell de la Mangrana dins la representació de la Festa o Misteri d'Elx. L'acte que serà conduït enguany per Josep Escolano i Dèlia Amorós, comptarà amb l'actuació del grup musical Arthur Caravan. L'escriptor i periodista algemesinenc Francesc Viadel, autor d'assajos com El valencianisme positiu i No mos fareu catalans, entre altres, serà el mantenidor de l'acte.