El ritual de la Marató de TV3

Aquest any he tingut l'oportunitat d'aportar un conte per al llibre de la Marató de TV3, que ja és a les llibreries. Fa un parell de setmanes, als autors del volum i del disc ens van fer anar a la roda de premsa de presentació d'aquests esquers per recollir diners per a la investigació de les malalties del cor.

Molts hi vam anar, que no fos dit que no fèiem un últim esforç. Altres, més veterans, s'ho van estalviar. En total, devíem ser una quarantena d'escriptors, periodistes, guionistes, dibuixants i músics. Val a dir que la trobada va tenir un punt elevat de patetisme, amb un famós anomenat Antonio Orozco, que va deixar anar tot de tòpics ben tronats, a l'estil “els catalans som l'hòstia”, dins una mena de cofoisme lacrimogen que deu ser molt efectiu a l'hora de fer col·lecta. Tant de bo. Tot sigui perquè els investigadors tinguin els calés que en un Estat del Benestar ni s'haurien de reclamar.

Després es va iniciar el gira per aquí i gira per allà per a les fotografies i un munt de tòpics sentimentals més, mentre una ajudant cridava els “artistes” referint-se només als músics, fet que desconcertava tota la resta, sobretot els pintors.

Entre les xifres que es van dir de les vendes de l'any passat, va ser destacable el fet que del disc se'n venguessin uns 400.000 exemplars i del llibre, diuen, uns 20.000, cosa que prova que aquests catalans, que som tant l'hòstia, continuem tenint un interès ben escàs per la lectura. A aquest pas, un any d'aquests s'haurà de fer una marató per recollir fons per als escriptors del país en perill d'inanició.