Síntesi de la Gran Guerra del 1914

L'historiador i professor Santiago Riera publica una síntesi de la Primera Guerra Mundial. L'autor presenta primer els preliminars que van portar les nacions europees a enfrontar-se amb una terrible guerra. L'hegemonia econòmica i industrial, que fins aleshores havia estat britànica, ara perillava per l'ascens d'Alemanya que escurçava les distàncies entre els dos països. Les tensions produïdes per l'imperialisme i l'aparició de nacions que aspiraven a tenir Estat propi i també per la vigència de les idees nacionalistes del segle XIX amb la seva devoció per a les pàtries. França, per una altra banda, contemplava com Alemanya s'anava convertint en un gegant cada vegada més armat i, a més, les reivindicacions franceses de l'Alsàcia i la Lorena, pertanyents a Alemanya des de la guerra francoprusiana del 1870. L'altra nació en litigi era Rússia, que es mostrava molt debilitada a conseqüència de la guerra amb Japó i la revolució del 1905. Malgrat això, Rússia formaria amb el Regne Unit i França la Triple Entesa que s'enfrontaria a la Triple Aliança (Alemanya, Imperi Austrohongarès i Itàlia) en la Gran Guerra del 1914 a 1918. L'autor analitza la força de les diverses nacions que participen en el conflicte bèl·lic i manifesta que el canceller alemany Von Betham-Holwegg volia consolidar el seu país com a potència per mitjans pacífics, però tant la Lliga Pangermànica com els empresaris immersos en la industrialització efectuaven fortes pressions al govern per obrir nous mercats per als seus productes. La moderació del canceller va xocar amb l'esperit militarista del kàiser Guillem II. Entre les tensions europees cada vegada més radicalitzades cal remarcar l'antesala de la Gran Guerra que va significar les dues guerres dels Balcans, la primera del 1912, entre Bulgària, Sèrbia i Grècia contra Turquia, i la segona, d'un any després, en què Bulgària s'enfronta a Grècia i Sèrbia. Però la gota que va fer vessar el got va ser l'assassinat de l'hereu del tron dels Habsburg, Francesc-Ferran, a Sarajevo, el 28 de juny del 1914. Riera complementa el seu treball mostrant les grans novetats d'aquesta guerra que foren decisives, com el caràcter de la ciència i la tecnologia: les comunicacions, l'aviació, els submarins, l'automòbil, les armes de foc, la siderúrgia, els carros de combat, la guerra química, etcètera. L'esclat de la guerra a l'agost serà una conseqüència de la situació en què les nacions europees afronten l'hegemonia del segle XX. L'autor no oblida les grans batalles del Marne i de Ieper, el Front Oriental, la guerra a les colònies, Verdum, etcètera, i l'entrada en el conflicte l'any 1917 dels Estats Units al costat de la Triple Entesa, alhora que queia el tsar i esclatava la revolució soviètica. La decisió del president americà Woodrow Wilson d'apostar per les democràcies occidentals va inclinar la balança. L'autor acaba l'assaig centrant l'època de la Gran Guerra en temps de la Mancomunitat de Catalunya amb els aliats i els germanòfils, els voluntaris catalans. Aconsegueix en poques pàgines fer una síntesi que val molt la pena.