cultura

la crònica

Respecte per The Pepper Pots

Una gran festa, sense llàgrimes: així va ser el concert de comiat de The Pepper Pots, dissabte a La Mirona, plena d'un públic que volia gaudir per última vegada d'un dels millors grups gironins dels últims anys. “Ens acomiadem contents i amb orgull per la feina que hem fet”, van dir en una nit plena d'agraïments a tots aquells que han participat en la gran aventura de The Pepper Pots durant els seus onze anys de vida. És trist que desaparegui un grup així, treballador i coherent, que deixa una obra important –cinc elapés farcits de temes propis, sense abusar mai de les versions– i que ha aconseguit portar la seva música al Japó i al bressol del soul, els Estats Units, entre altres països. Per tot això, The Pepper Pots mereix un gran respecte.

Per acomiadar-se, la banda va oferir un concert de dues hores, basat sobretot en els temes del seu últim disc, We must fight, i en els dels dos anteriors, Now! i Train to your lover, que han marcat el so de The Pepper Pots durant l'últim lustre, primer mirant més al so suprem de la jove Amèrica gestat per Motown, i derivant en la recta final cap a un soul més madur, conscienciat i profund. Primer els músics van escalfar l'ambient amb un instrumental (Warm up) i tot seguit van aparèixer en escena les dues cantants, Adriana Prunell i Aya Sima, amb l'energia d'una Tina Turner desdoblada, per obrir l'explosió rítmica amb Can't let him go i continuar amb Highway i dos temes de l'últim disc, We must fight i Got me crazy, abans de tornar a Now! a través de Keep waiting. Cap a mig concert va arribar Let me go away, tema en què els músics es queden congelats i muts durant uns segons a l'escenari, i provoquen a canvi una sorollosa resposta del públic, i alguns dels moments vocalment més intensos de la nit van arribar poc després amb I won't say I love you.

Per al final van deixar un preciós Come back to me interpretat només per Aya i Adriana, aquesta última també al piano, i l'apoteosi definitiva va incloure les imparables That's my baby for you, Time to live, Good times i New shoes. Definitiva? No, ni molt menys. Perquè quan semblava que el concert ja s'havia acabat, el grup va anunciar que el públic es podia apropar a una taula instal·lada en un lateral on seria obsequiat amb diversos regals –pòsters, sotagots i desenes d'exemplars del seu CD-DVD Time and place, gravat amb el nord-americà Eli Paperboy Reed–, i mentre la gent buidava la taula amb un entusiasme desbordant, el grup va tornar a tocar alguns temes més per acabar, ara sí, amb una versió del clàssic (Your love keeps lifting me) Higher and higher, del gran Jackie Wilson, de qui justament aquest any es commemoren el 80è aniversari del naixement i els 30 anys de la mort: una vida curta però intensa, com ho ha estat també la trajectòria de The Pepper Pots. Ara només cal esperar que, de les seves nombroses files, en surtin nous projectes que continuïn aprofundint en el camí iniciat per un dels millors grups de soul que ha tingut mai aquest país. Com diria Aretha, respecte!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.