Les ciutats interiors

Hi ha un lligam entre el format d'un diari de viatge i la creació poètica que despunta a la superfície de l'espai urbà explorat per primer cop. La mirada del poeta trasllada a la nova ciutat –ara sí entrevista i observada, i no tan sols imaginada– una càrrega emotiva que connecta amb el substrat local que el sacseja.

Imagino Budapest és molt més que un trajecte urbà pels carrers d'una ciutat estrangera. Són més d'una quarantena de proses poètiques i petites narracions en vers i seguit. El poeta i traductor Òscar Palazón construeix un itinerari poètic que és petjada i també laberint. A nivell explícit i també a nivell metafòric. Per aquesta raó, els motius temàtics de caràcter circular (laberint, cementiri, memòria) donen la mà als escenaris íntims de l'emoció quotidiana i compartida. La vivència es fa poema i companyia amb la seva amant. Tot plegat en un present continu que mostra el punt àlgid de qualsevol experiència: “La sensació de present s'aguditza i es referma”, escriu al segon poema en prosa. El poeta també hi declara: “Tot el que hem dit i fet abans d'arribar aquí deixa d'existir.” D'aquesta manera, en aquesta nova ciutat el jo poètic s'hi integra de ple. La contemplació de l'espai geogràfic va donant forma íntima a la seva construcció emocional.

La poeta Mireia Vidal-Conte obre el pany del llibre amb les seves claus interpretatives a I jo, Òscar, imagino un pròleg. És el text que encapçala el poemari i ens permet de percebre el paisatge i la proposta poètica. En un dels poemes en prosa més explícits i densos, hi escriu: “Noto com les textures del paisatge se m'arrapen a les parets de l'estómac amb aquella tremolor càlida i aspra tan agradable.” L'arquitectura de la ciutat actua en ell com un detonant d'una espècie de fermentació de caràcter emocional.

En tot moment el poeta manté un distanciament irònic per mitjà de referències literàries, musicals i biogràfiques. Manté en alerta els dos vasos comunicants de la tensió creativa: la ciutat exterior i la ciutat interior, la de si mateix. I aquest és el mèrit principal d'aquest llibre de Palazón: és un doble quadern de viatge i de poesia.